Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

De fa mesos que han anat creixent les crítiques contra TV3 per la seva parcialitat entorn el procés sobiranista i el seu seguidisme en favor del Govern. Sense menystenir moltes d’aquestes crítiques –algunes de les quals han estat realitzades des d’aquest observatori mateix– el seu to a vegades ha estat desmesurat, comparant la televisió pública catalana amb Telemadrid o Canal 9. Dues televisions que la gran majoria de residents a Catalunya no poden veure. En canvi, la comparació amb TVE s’ha fet moltes menys vegades. La radiotelevisió pública espanyola pateix una crisi de credibilitat, amb constants protestes dels seus treballadors i una important caiguda d’audiència. A més, les seves cadenes de ràdio i televisió són les menys plurals a l’hora d’enfocar el procés sobiranista, tal com va evidenciar un informe de Mèdia.cat l’any passat.

Aquest cap de setmana s’ha pogut veure una nova mostra de la diferència entre ambdues televisions públiques.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

TVE programava dissabte a la nit en el marc d’Informe Semanal un reportatge sobre la Catalunya post 27S, o més aviat sobre el futur d’Artur Mas, ja que aquest punt centra la major part de la peça. El mateix llenguatge escollit pel programa ja és una declaració d’intencions: “desafiament separatista” per referir-se al procés sobiranista o “radicals antisistema” per parlar de l’esquerra anticapitalista. Les dades que s’ofereixen tampoc són neutrals: davant un 48% de les formacions independentistes s’assegura que el 52% va votar ‘no’, una xifra que inclou els vots en blanc, sense comptar amb formacions que han demanat no ser comptades en aquest bloc.

Totes les fonts escollides són clarament antiindependentistes: Màrius Carol i David Jiménez, directors de La Vanguardia i El Mundo respectivament, el professor universitari Francesc de Carreras i l’expresident del Tribunal Constitucional Ramón Rodríguez Arribas. Només el professor de ciències de la informació Toni Aira ofereix una versió diferent, i tot i així part de la seva intervenció se centra en les diferències programàtiques entre Junts pel Sí i la CUP.

Els arguments exposats repeteixen els arguments catastrofistes i de la por exhibits durant la campanya electoral: fractura social –incloses les “famílies que no es parlen”-, expulsió de la UE, ruïna econòmica, aïllament i trauma.

En cap moment apareix una sola veu que defensi les posicions independentistes –o ni tan sols que les intenti explicar- i l’única referència a una mesura tan polèmica i contestada com la reforma del Tribunal Constitucional és la defensa aferrissada que en fa Francesc de Carreras.

L’endemà TV3 emetia Parlem? Dins el programa 30 Minuts. Aquest reportatge, molt més llarg que el de TVE, se centra en les possibles alternatives a la independència de Catalunya vistes des de Madrid. Al llarg del documental apareixen fins a una quinzena de fonts entre polítics, acadèmics i analistes opinant sobre les opcions d’independència o les alternatives per cercar un la “comoditat” de Catalunya dins Espanya. Totes les fonts excepte dues –el professor de Ciència Política, Ramón Cotarelo, i l’analista Jaime Miquel- són obertament contraris a les tesis independentistes.

TV3 obvia en tot moment les tesis polítiques independentistes –si bé el programa es fa en un marc mental en el qual s’accepta la victòria sobiranista com a fet- i se centra en la contraoferta espanyola per tal que l’espectador decideixi si aquesta és interessant o creïble.

Ara, en un punt van coincidir ambdós programes: cap d’ells va incloure ni una sola dona entre les fonts.