Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La signatura de l’Acord d’Associació Transpacífica (TPP en les seves sigles en anglès), l’acord de lliure comerç més gran mai signat i que engloba el 36% de l’economia mundial ha despertat incomptables crítiques als països involucrats, fins al punt que importants analistes i economistes dubten que arribi ratificar-se definitivament.

En general, la cobertura que ha rebut aquest acord als mitjans catalans i espanyols ha estat més aviat limitada i centrada a reproduir els comunicats oficials d’alguns dels governs signants, principalment l’estatunidenc. Les veus crítiques a l’acord s’han limitat, en general, a algun aspecte parcial –la producció de llet al Canadà- o molt tècnic –els terminis d’exclusivitat de les fórmules farmacèutiques. En el millor dels casos s’ha fet alguna referència a les “reticències sindicals”.

Sense ànims de voler ser exhaustius, en aquesta anàlisi recollim cinc aspectes polèmics del TTP que han causat fortes crítiques i que, en canvi, a penes han estat recollides pels mitjans o fins i tot han estat directament tergiversades.

1. Secretisme: El TTP ha estat negociat en secret. Un “detall” que ha estat obviat o menystingut a la majoria d’anàlisis. Però no només les negociacions. Encara ara el text definitiu de l’acord continua sense fer-se públic gràcies a una sentència del Tribunal Federal dels EUA a petició de Barack Obama.

2. Internet: A les claus sobre el TTP que ofereix El País –i que tot i així és l’article més crític detectat- pot llegir-se: “La Casa Blanca assegura que l’acord promou la innovació, obliga a eliminar lleis de censura i contribuirà al creixement dels nous mercats gràcies a regles que faciliten el comerç a través de la Xarxa. (…) [Washington] al·lega que el TPP protegirà la lliure circulació de dades a través de la Xarxa i l’accés a la informació digital sense barreres i a baix cost”.

Ni una paraula, en canvi, sobre les principals associacions en defensa d’una internet lliure, que s’han oposat a l’acord de forma activa. La Fundació per a la Llibertat Electrònica (EEF en les sigles angleses) va considerar el TTP com “una de les pitjors amenaces globals a internet”. I el grup Expose The TPP explica “”amb aquesta proposta de TPP, proveïdors d’internet podrien ser obligats a controlar l’activitat dels usuaris, retirar contingut d’internet i tallar la connexió a gent pel simple fet d’accedir a certs continguts”.

3. Medi ambient: La majoria d’informacions s’han fet ressò de les declaracions de la Casa Blanca assegurant que aquest acord “estableix algunes de les normes laborals i regulacions mediambientals més ambicioses de les signades fins ara.”. Però és El Periódico qui va més lluny en dedicar un paràgraf a què considera un “aplaudiment ecologista”: “A l’altre extrem hi ha els ecologistes, que han aplaudit les salvaguardes per protegir la fauna salvatge del tràfic d’espècies. Segons la World Wildlife Federation (WWF), «van més enllà del que havíem vist en qualsevol altre acord comercial».”

La notícia converteix el suport de WWF en “aplaudiments” de tot el moviment en defensa del medi ambient, seguint les tesis propagandistes del govern estatunidenc. En realitat, la majoria de les organitzacions ambientalistes, especialment aquelles que lluiten contra el canvi climàtic, s’han oposat frontalment al TTP, entre altres motius perquè podrien convertir en paper mullat les regulacions nacionals sobre l’ús de combustibles fòssils.

4. Sobirania nacional: El Mundo, explica les claus del TTP en un article titulat paradoxalment “Així afectarà la teva butxaca l’acord de lliure comerç més gran de la història” però on assegura que “[El Tractat no afectarà] per ara, en res. Primer, els països membres l’han de ratificar. (…) Després, la liberalització es produirà a poc a poc. I els beneficis tangibles seran molt pocs”.

També afirma que “no inclou grans cessions de sobirania”. Precisament un dels principals esculls d’aquest tipus d’acords –també el del TTIP que estan negociant la UE i els EUA- són els tribunals privats d’arbitratge. Un mecanisme que permet a les empreses demandar els estats signants sense passar pels tribunals nacionals, en cas de canvis legislatius que afectin les seves inversions i, fins i tot, reclamar possibles beneficis no guanyats. Els parlaments nacionals, doncs, limitats per aquests acords en desenes de temes que van des del medi ambient a la salut, passant pels drets laborals i dels consumidors.

5. Protestes: Com ja s’ha dit, la majoria d’articles han passat força per alt les protestes, limitant-les a sectors econòmics concrets o a conflictes partidistes interns –per explicar l’oposició de bona part del Congrés estatunidenc a l’Acord. En canvi, ni una menció a la intensa campanya d’organitzacions civils o ONG que ha recollit més de tres milions de signatures. Aquesta campanya no és només important quantitativament, sinó també qualitativa, ja que ha formulat una esmena a la totalitat del TTP i ha presentat alternatives globals a aquest. En canvi, quan les informacions es limiten a sectors concrets –indústria de l’automòbil, ramaders o sindicats- la impressió que queda és que són crítiques egoistes que busquen evitar un benefici col·lectiu per afavorir uns interessos concrets.