Aquesta setmana es presenta el llibre Reporters gràfics, un treball que farà justícia amb un gènere, el fotoperiodisme, que encara avui no té el reconeixement que li correspon. Tota una paradoxa, ja que la informació cada cop és més visual, més gràfica i menys textual. Però, tot i això, els fotoperiodistes encara són considerats periodistes de segona, sempre per darrere dels “plumilles”. Diu la dita que una imatge val més que mil paraules, però a la pràctica, els redactors sempre han estat i estan més ben vistos i valorats que els fotògrafs.

Per això, l’aparició de Reporters gràfics és no només una bona notícia sinó que ha de suposar l’esperó per començar a canviar percepcions i trencar dinàmiques. Perquè el cert és que seria impossible fer la història del periodisme català sense donar un lloc preeminent al fotoperiodisme. Com també seria impossible fer la història de Catalunya sense els milers de fotos dels Centelles, Badosa, Torrents, Casas, Gaspar, Claret, Sagarra, Brangulí, Ballell, Pérez Rozas, Mas o Merletti. D’aquests dotze tòtems, a la gran majoria només ens sona Centelles, i encara a molts els sonarà més per la polèmica mediàtica arran del seu llegat, que no pas per les seves fotografies. Vet aquí el drama!

En canvi, en siguem conscients o no, tots els nostres “records” dels anys trenta es basen en les fotos fetes pels més de 160 fotoperiodistes que els autors de Reporters gràfics han aconseguit identificar. Res, que com més hi penses, més t’adones de la injustícia històrica dels fotoperiodistes.

I no només es tracta de reivindicar el passat, sinó sobretot el present i el futur. Perquè, tot i viure en l’època de la tele, de la xarxa, del twitter i del watsap, si no hi hagués fotoperiodistes com Jordi Borràs, quina visió periodística tindríem de l’ultradreta a Catalunya? O de les controvèrsies al voltant de les actuacions policials dels Mossos? Seria la mateixa? Segur?

Cal, doncs, no només celebrar sinó promocionar la feina de formigueta que durant cinc anys han fet la periodista Teresa Ferré, l’historiador Pablo González, l’antropòleg Andrés, i el dissenyador gràfic Roger Adam. No hauríem d’oblidar mai dels mais el significat etimològic de la fotografia: foto-grafia, escriure amb llum.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.