Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Demà era el dia escollit simbòlicament per recuperar les emissions de la nova Radiotelevisió Valenciana, però no podrà ser. Entre els punts clau que han obligat a ajornar sine die aquest retorn hi ha: les divergències entre els partits que van signar el Pacte del Botànic –que té com un dels seus punts la reobertura de RTVV i els treballadors acomiadats entre els seus “notaris”-; l’embolic legal deixat pel caòtic tancament ordenat pel PP, el dilema sobre que fer amb els 1.600 treballadors acomiadats han pesat massa. I probablement aquest darrer sigui el principal.

Des que va prendre possessió l’actual Govern bipartit, les relacions entre aquest i el col·lectiu d’extreballadors de RTVV s’han anat refredant. Encara que sovint les xarxes socials figurin un enfrontament més cru del que realment hi ha, la veritat és que el “front RTVV” que va servir per desgastar el PP es troba esquerdat i la qüestió laboral és un dels seus principals motius.

Albert Vicent, actual president del Comitè d’Empresa –encara que l’empresa es troba oficialment extingida- lamenta la “manca de sensibilitat” del nou govern, que a parer seu s’ha centrat a revertir la part de les emissions mentre obviava el problema de la reconversió del sector audiovisual, que en el seu conjunt afecta entre 4.000 i 5.000 persones. A més, Vicent critica que s’hagi optat per “deixar la resolució del conflicte a l’Audiència Nacional [que ha de jutjar el recurs a l’ERO presentat per CGT] i no s’atrevisca a fer política”. Des del punt de vista dels treballadors caldria revertir aquell ERO i negociar amb els sindicats una reducció de plantilla que ells xifren entre 800 i 900 treballadors, similar a la que té la televisió pública gallega. Encara que el cost d’aquesta opció es considera enorme, el Comitè d’Empresa en rebaixa la xifra, ja que bona part de la xifra en salaris de tramitació que caldria pagar equivaldria a les indemnitzacions i prestacions d’atur que les administracions ja han abonat igualment.

“No pot ser –continua Vicent- que la nova RTVV recupere el senyal, la infraestructura, l’arxiu, ho recupere tot menys els treballadors. La nova RTVV no pot anar en contra dels drets laborals”.

Aquesta proposta, però, no sembla comptar amb massa suports jurídics –en espera del que dicti l’Audiència Nacional espanyola- i els advocats de la Generalitat van emetre un informe recent on recomanaven assumir la liquidació de l’antiga empresa i començar de zero. El risc de demandes dels mateixos treballadors que no volguessin tornar les indemnitzacions o possibles demandes de malversació era massa elevat segons aquests experts.

El mateix parer defensa Sergi Pitarch, president de la unió de Periodistes Valencians (UPV), que troba “impossible revertir un ERO que han signat els sindicats [en realitat quatre de cinc, doncs CGT s’hi va negar] i ha ratificat l’assemblea de treballadors”.

La seva entitat va encarregar un minuciós estudi amb una proposta global de model de comunicació audiovisual valenciana. Entre les seves propostes s’inclouen el desbloqueig de les llicències de TDT locals, un nou concurs per a les ràdios, la neteja de l’espai radioelèctric d’emissores il·legals o una nova radiotelevisió pública pensada per als temps d’internet. Sobre la qüestió laboral dels antics treballadors de RTVV la UPV defensa un nou procés de selecció on l’experiència sigui tinguda en compte i, per tant, els extreballadors que vulgui hi puguin acudir amb una puntuació extra. Un punt intermedi entre el reconeixement de les oposicions aprovades anteriorment –defensat per bona part dels extreballadors- i la convocatòria de places per a una empresa nova sense cap vinculació amb l’anterior. “En cas contrari –defensa Pitarch- correm el risc de convertir la defensa d’un dret de tots els valencians en una qüestió merament laboral, i s’han de conjugar ambdues qüestions”.

Aquesta postura s’assembla molt també a la que defensa la investigadora Mònica Parreño. L’autora de El camp periodístic valencià admet que “el problema no té fàcil solució”, la que la reversió de l’ERO, que seria la “més justa” és inviable econòmicament. Però Parreño també alerta que “prescindir de l’experiència dels veterans produeix greus problemes quant a la pèrdua de la qualitat i el saber fer dels treballadors, tant tècnics com periodistes”. “Una de les causes –continua- de la davallada de la qualitat periodística arrel de la crisi i dels acomiadaments i prejubilacions dels professionals de la informació amb més temps treballat. La transmissió de coneixement es trenca i produeix una escletxa generacional que no es supleix amb el coneixement adquirit a la universitat”.

Finalment, en una entrevista recent a Mèdia.cat, Antonio Montiel, dirigent de Podem i encarregat de redactar la nova llei de RTVV que s’ha de tramitar aviat a les Corts, explicava que entenia “tant la posició de la Unió com la del Comitè. Però crec que al final no podrà ser ni una ni l’altra, sinó una fórmula intermèdia”. I, sobretot recordava que “el disseny de les places no podrà fer-se pensant en qui col·loquem, sinó en les necessitats de la nova televisió. A partir d’ací aquestes s’hauran d’omplir tenint en compte els drets dels treballadors, però també la funció social de la televisió de ser una porta d’entrada al mercat laboral per als joves llicenciats”.