elpais12-10-15Amb motiu de la diada nacional espanyola, El País convida al president d’aquell govern, Mariano Rajoy a escriure un article al diari. Se suposa que és un article important, no se li demana cada dia un article d’opinió al president del Govern. El diari l’anunci en portada, si bé de forma minúscula, res a veure amb com va presentar-se l’article d’un expresident, Felipe González, fa menys d’un mes. Llavors, el mateix diari acompanyava la columna amb un editorial de lloança. Avui no és el cas.

L’article de Rajoy a penes té repercussió, una cerca que inclogui “Rajoy” i “El País” a Twitter ofereix més enllaços a aquesta altra notícia. Ni tan sols el compte del diari en aquesta xarxa social no havia promocionat l’article en el moment d’escriure aquestes línies. Aquest vídeo sobre una iniciativa ciutadana perquè la gent no orini al carrer a la ciutat d’Hamburg ha estat piulat un mínim de tres vegades.

La manca de transcendència de l’article de Rajoy es deu a la poca promoció de El País? O el seu contingut hi té alguna cosa a veure? Per començar l’article es titula “Som els hispans d’Europa”, el que es fa difícil d’analitzar: es tracta d’una trivialitat a l’estil del famós “un plat és un plat”? O, al contrari, es tracta de denunciar que la situació d’exclusió que pateix una minoria ètnica, tal com passa als EUA?

ElPais30-8-15En realitat, pot suposar-se que el titular vol fer èmfasi al tema central de la tribuna, els llaços entres Espanya i els països llatinoamericans. El primer exemple que posa Rajoy d’aquesta “aportació” llatinoamericana a Espanya és el de Yeison Alejandro Castaño Abadía, un militar d’origen colombià que el 24 de juny de 2007 va morir en un atac d’origen incert al Líban, una missió que en el seu moment va rebre l’oposició del PP. Castaño va morir juntament amb cinc militars més, dels sis, tres eren colombians. Segons Rajoy “van donar la seva vida defensant la llibertat i els nostres valors comuns”. L’hemeroteca, a més, recorda les queixes de la família de Castaño a la manca d’informació i ajudes per part del Govern espanyol i que la pobresa i la necessitat de papers pesaven més que l’amor a la “llibertat i els valors comuns” a l’hora d’enrolar-se a l’exèrcit.

Però l’exemple de l’exèrcit que proposa Rajoy ens porta a una altra realitat més dolorosa: a pesar que els immigrants a penes representen un 5,5%, aquesta xifra puja fins a un 30% en les unitats de combat, més perilloses. De fet, pràcticament la meitat dels militars espanyols morts en combat durant la darrera dècada eren d’origen llatinoamericà.

L’article de Rajoy continua glossant la importància de la immigració llatinoamericana a l’Estat espanyol i l’emigració d’aquests segons a Amèrica: “som solidaris com ho van ser amb nosaltres”, assegura el polític i parla d’una “Hispanitat sense fronteres, d’anada i tornada”. Oblida, així, els 26.000 immigrants expulsats entre 2010 i 2014 de l’Estat espanyol, una bona part d’ells llatinoamericans. O que, fins que va començar la crisi econòmica a aquesta part de l’Atlàntic, les qüestions migratòries van suposar un dels principals motius de tensions diplomàtics dins d’aquesta “Hispanitat”.

Entre els oblits de l’article destaca, també, les nul·les referències a la invasió castellana d’Amèrica i el genocidi indígena. Cap disculpa, cap mínima autocrítica, cap gest que cerqui la reconciliació en una diada que cada cop més països llatinoamericans rebategen com el de la “resistència indígena”. Tampoc cap cita al fet que bona part de l’emigració espanyola a Amèrica era en realitat un exili forçat per la victòria del feixisme en la Guerra Civil.

Però Rajoy sí que fa esment a l’activitat de les empreses espanyoles al continent: “les multinacionals espanyoles són cada vegada més llatinoamericanes en els seus ingressos, en molts casos superant el 50%”. Una expressió que podria sonar a burla, tenint en compte les denúncies per les pràctiques de “saqueig” que aquestes multinacionals reben als països llatinoamericans i, per la seva contrapart, les crítiques cap a força governs llatinoamericans per “amenaçar” els interessos d’aquestes empreses.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019