Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Finalment Laura Gómez no tornarà a la presó. La retirada de la Generalitat de l’acusació –motivada per la situació política actual, suposo- i un humiliant pacte in extremis han aconseguit capgirar una situació que es veia complicada.

Però perquè havien de ser empresonades Laura Gómez i la seva companya Eva Sánchez? Doncs, per molt que pugui ser increïble, per fer –durant la vaga general de 29 de març de 2012- una performance reivindicativa a la porta de la Borsa de Barcelona, on van col·locar una caixa de cartó i uns papers que simulaven bitllets i li van calar foc. Punt. No van causar cap dany, no van trencar res, no van fer mal a ningú. Res. I tot i això, Laura Gómez va ser empresonada durant 23 dies de forma preventiva.

No em dedicaré a fer comparacions odioses sobre gent amb delictes molt pitjors que campen pels carrers perquè crec que qualsevol lector podrà intuir la barbaritat de la situació.

Prefereixo imaginar que els jutges treballen amb informes seriosos i que contrasten la informació, però no puc evitar preguntar-se quina influència poden tenir els mitjans de comunicació en els ànims dels jutges, advocats i fiscals que van decidir primer l’empresonament preventiu de Gómez i després mantenir fins més enllà de l’absurd que l’havien de tornar a tancar. I m’ho pregunto perquè quan Gómez va ser detinguda La Vanguardia va titular, literalment, “Detinguda una responsable de la CGT per l’incendi a la Borsa el 29-M”. Incendi a la Borsa de Barcelona? Va cremar l’edifici? Va cremar-se alguna de les seves parts o propietats? La resposta és no. És evident, però tot i això algun periodista va decidir tirar pel dret i titular la informació amb la mateixa expressió que els Mossos d’Esquadra havien fet servir per al seu comunicat.

És impossible saber si aquesta informació o altres similars van influir i com en l’ànim de jutges o fiscals, però jo no puc evitar donar-li voltes a la responsabilitat que tenim els periodistes.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.