La cobertura de l’actual onada de violència a Israel i Palestina ha assumit com mai el punt de vista i el llenguatge d’una de les parts: la israeliana. A continuació recopilem alguns titulars, editorials o expressions llegides o escoltades a mitjans catalans i espanyols que evidencien aquest absolut alineament amb un marc informatiu, mental i lingüístic amb els interessos d’un dels bàndols en conflicte:

LaVanguardia14-10-151. Portada de La Vanguardia: «S’agreuja a Israel l’onada d’atemptats amb ganivet». Aquest titular no només presenta de forma totalment descontextualitzada el que passa a la zona –en les dues últimes setmanes han mort set israelians per 34 palestins- sinó que assumeix com a pròpies les preocupacions d’una de les parts. Així, el problema són només els atacs palestins i no la situació d’ocupació o ni tan sols el conflicte global. A l’entradeta de la mateixa notícia es defineix els «territoris ocupats» com les «zones de majoria Palestina».

2. Notícia a El País: Al subtítol explica que «Moren tres israelians i 20 més resulten ferits en quatre atemptats palestins». El mateix dia van morir també dos palestins i altres van ser ferits, però això només s’informa als paràgrafs sisè i setè del text, deixant ben clar que es tracta dels agressors. Cinc dies abans el mateix diari titula que «Cinc palestins més moren en l’onada de violència a Israel i Palestina». Ara no es tracta de víctimes d’atemptats, sinó de morts a causa d’una onada. Als subtítols es torna a especificar que «Dos dels difunts havien agredit a jueus ultraortodoxos i policies a Jerusalem» i que «Tres van ser abatuts en enfrontaments a Cisjordània i a la frontera de Gaza». Cal llegir la notícia sencera per saber que aquests «enfrontaments» eren de pedres contra armes de foc.

3. Editorial a El Periódico: Amb el títol «La violència israeliano-palestina emergeix» i comença amb un força neutral «Se l’anomeni tercera intifada o se la defineixi com una onada d’atemptats violents, es tracti d’accions ben planificades contra ciutadans israelians o es tracti de l’actuació de llops solitaris». Però de seguida posa l’accent en el problema: «la tapadora de l’olla que mantenia més o menys controlada la violència palestina contra israelians està saltant pels aires». De nou, tot el conflicte es redueix a una qüestió de seguretat dels israelians d’origen jueu –els d’origen àrab s’obliden sempre- mentre la violència quotidiana que pateixen diàriament els palestins que viuen sota l’ocupació resulta invisibilitzada i normalitzada.

4. Empatia a TVE: En una notícia apareixen dos testimonis. El primer àrab, assegura que «això no està bé» i que els «líders s’han de reunir i solucionar-ho». No queda clar que és el que «no està bé», però en tot cas remet a una qüestió d’alta política on totes dues parts tenen responsabilitats compartides. L’altre testimoni, israelià, és un home espantat i que troba la situació «insostenible», el que facilita a l’espectador empatitzar amb els problemes del «ciutadà amenaçat pels terroristes».

5. Llenguatge a TV3: Els informatius de TV3 es refereixen a les víctimes mortals com els «palestins resulten morts», mentre que els israelians «són assassinats».

Un Comentari

  1. andreu

    Bé, de la Des-vanguardia ja no es pot esperar millor. Llegiu les notícies de després de la desplomada a la Xina de les borses i ja ho haureu entès.