Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els trastorns mentals apareixen sovint com a causa d’una conducta violenta i, en alguns casos, delictiva, malgrat que no hi ha evidència científica que demostre que les persones afectades són més violentes que la resta. Malgrat això, el 18% de la població general les considera perilloses i, segons algunes enquestes, el 51% de la informació sobre salut mental està vinculada a assassinats. És la nostra incapacitat per entendre la maldat la causa que ens porta a la necessitat de justificar-la?

Aquesta setmana, malauradament, ens hem trobat amb un nou exemple. En aquest cas, però, crec que és especialment interessant perquè mostra que el desconeixement no rau únicament en els professionals de la informació, sinó en tota la societat. I és que la comunicació en l’àmbit de la salut mental encara va uns passos per darrere d’altres en què també hi ha persones en situacions vulnerables i estigmatitzants, com pot ser tindre un origen estranger o ser homosexual.

Després de la detenció del «violador del cúter», cas que em genera una repulsió extrema, molts mitjans s’han fet ressò d’unes declaracions d’un agent proper al cas, que explica que una de les hipòtesis que barallaven era que haguera ingressat en un centre psiquiàtric. Aquesta persona no sortia d’un centre sanitari, sortia cada dia de sa casa i crec que on ha d’estar, pels seus actes abominables, és a la presó. Però això ho decidirà un jutge.

Els periodistes han fet bé la seua feina, han acudit a fonts autoritzades i vinculades amb la notícia. Però l’estigma reapareix. I ho fa a través d’una font autoritzada. D’això se’n diu estigma estructural i, si repassem l’actualitat d’aquest any, en trobarem alguns exemples més.

I no em preocupa en absolut com es veurà afectada la intimitat d’aquest presumpte delinqüent, ni sentiré pena perquè la seua vida s’ensorre després d’haver estat descobert. Em preocupen les persones que tenen un trastorn mental i que veuen com, un cop més, se’ls estigmatitza i es colpeja les seues aspiracions professionals i les seues relacions personals, que són o poden ser les nostres. No oblidem que, segons l’Organització Mundial de la Salut, el 25% de la població es veurà afectada per un problema de salut mental al llarg de la seua vida.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.