Entre el 21 d’octubre i el 6 de novembre es realitzarà la segona fase de les maniobres més grans realitzades per l’OTAN des del final de la Guerra Freda. Al Trident Juncture 2015 hi participaran més de 36.000 soldats de 33 països, més de 230 unitats militares, 140 avions i 60 vaixells de guerra en un escenari repartit entre Portugal, Itàlia i l’Estat espanyol. El nostre país serà central en aquestes maniobres, que comptaran amb l’aeroport de Palma i el port de Sagunt com a infraestructures bàsiques, però sobretot perquè a la base de la Força de Reacció Ràpida de l’OTAN a Bétera s’hi ubica el comandament central de tota l’operació.

A pesar de la importància d’aquests moviments, la cobertura mediàtica ha estat més aviat escassa. No se’n sap gairebé res de les operacions –ni tan sols el seu cost- més enllà de la propaganda oficial difosa per l’exèrcit, l’OTAN o el ministeri espanyol de Defensa. I ningú sembla massa interessat en preguntar.

Les notícies al voltant del Trident Juncture 2015 s’han limitat a peces aïllades sobre fets concrets més o menys relacionats, com la visita del Rei als militars, l’arribada de material de guerra al port de Sagunt o una acció antimilitarista. Però en canvi a penes poden trobar-se anàlisis globals sobre el que suposen les maniobres, quins objectius tenen o la seva lectura en la creixent escalada de tensió entre l’OTAN i alguns dels seus veïns, sigui Líbia, Síria o Rússia. I quan s’han fet han estat més propers a material propagandístic militar a que a veritables peces periodístiques. L’únic article d’aquest tipus publicat a El País el signa Denis Mercier, Cap Suprem del Comandament Aliat de Transformació de l’OTAN i coordinador de les maniobres. També La Vanguardia publica un reportatge sobre el Trident Juncture 2015, però centrant-lo en Kamon, Cerasia de l’Est, Lakuta i Tytan, els noms dels països ficticis on es desenvoluparan les operacions.

Un dels reportatges més complets el podem trobar al quinzenal alternatiu madrileny Diagonal, que recorre a diferents veus del moviment antimilitarista per tal de trobar algunes de les claus que podrien motivar aquest desplegament que la mateixa OTAN ha definit com un “exercici de visibilitat”.