Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

ElPais30-10-15Avui El País publica en portada i donant-li la màxima prioritat informativa una enquesta en la qual s’assegura que el 51% dels catalans s’oposa a la proposta de resolució per a la creació d’una república catalana que Junts pel Sí i la CUP han presentat conjuntament al Parlament. Per contra, només un 42% de ciutadans avalaria el moviment.

És un resultat força curiós si tenim en compte que fa sols un mes un 48% de catalans van votar per dues opcions polítiques que tenien clarament al seu programa electoral –i com a prioritat immediata- fer precisament aquest pas. I encara hi podríem incloure un altre 9% de votants de Catalunya Sí Que Es Pot que defensava un procés constituent no massa allunyat d’aquesta resolució.

Què ha passat en un mes perquè un mínim de 7% de l’electorat (unes 300.000 persones), sense comptar algun percentatge de CSQP, hagin canviat de forma radical el seu posicionament? El titular de El País, a més, no deixa cap espai per al dubte: «La majoria de catalans rebutja la declaració d’independència», sense verbs en condicional. I tot per una enquesta expres realitzada en poc més de 24 hores.

Però no és la primera vegada que El País i la seva empresa de sondeigs, Metroscopia, realitzen enquestes de resultats sorprenents i fins i tot incomprensibles que, més tard, han resultat totalment errats. En recuperem cinc casos recents força sonats.

ElPais7-26-5-141. Eleccions europees: 20 dies abans dels darrers comicis europeus El País dedicava un titular de portada a cinc columnes a assegurar que «el bipartidisme recupera vigor». Metroscopia pronosticava que, en cap cas, la suma del PP i el PSOE baixaria del 60% i que les tendències a última hora feien preveure una recuperació dels dos grans partits. Al final a penes van sumar el 50% i el 26 de maig el diari havia de reconèixer que «el bipartidisme» havia perdut les eleccions.

La part més significativa de tot plegat és que Metroscopia havia anat preveient un resultat similar al que van donar les urnes fins l’agost del 2013, quan van decidir canviar el mètode de càlcul sense donar explicacions i atribuir un 10% més d’intenció de vot a PP i PSOE. Error intencionat? Metodologia equivocada? Impossible de saber, però el fet és que la seva predicció va fallar totalment.

2. Tomás Gómez: Amb tot, l’exemple més similar d’enquesta expres que ha realitzat Metroscopia és del 12 de febrer de 2015. Llavors, davant la destitució executiva de Tomás Gómez de la direcció de la Federació Socialista Madrilenya per Pedro Sánchez i la crisi que això va suposar, El País va publicar en poc més de 24 hores que aquesta decisió havia suposat un efecte catapulta i el PSOE passava de tercera força a primera i pujava 8 punts de cop en intenció directa de vot. Un resultat força sorprenent si tenim en compte que una quart part dels enquestats reconeixien que la trucada de Metroscopia era la primera notícia que tenien de la destitució de Gómez.

Al final, el PSOE no va obtenir la primera posició a les eleccions autonòmiques madrilenyes del passat maig i va quedar-se a 7,5 punts per darrere del PP.

3. País Valencià: Una altra predicció electoral fallida va ser la de les darreres eleccions autonòmiques valencianes. Compromís havia de quedar-se relegat a la cinquena força amb 9 diputats, guanyant-ne només tres, mentre Ciutadans i Podem li passaven per davant, segons una enquesta d’abril de 2015. Tres setmanes després la coalició taronja duplicava aquest resultat assolint 19 escons, per davant de Ciutadans i Podem, que quedaven quatre per sota de les previsions.

4. Pedro Sánchez: Un altre dels resultats sorprenents de Metroscopia va ser el «rellançament» del PSOE després de l’elecció de Pedro Sánchez com a nou secretari general. Després d’uns mesos –des de les eleccions europees fins a l’agost de 2014- sense publicar cap enquesta, van elaborar-ne una d’urgent per valorar l’efecte del canvi de líder socialista. El resultat va ser que el PSOE remuntava vuit punts respecte els recents comicis europeus.

Fins el 20 de desembre no podrem saber fins a quin punt les prediccions de Metroscopia anaven mal o ben encaminades, però el blog d’anàlisi polític La Página definitiva resumia prou bé les incoherències del resultat.

5. Catalunya: Si bé les enquestes de Metroscopia pel 27-S no van quedar massa allunyades del resultat –va sobrevalorar lleugerament l’independentisme i CSQP i infravalorar Ciutadans- durant la campanya electoral El País també va preguntar sobre un hipotètic referèndum sobre la independència. Un 46% dels enquestats asseguraven que votarien ‘no’ davant un 45 que optarien pel ‘sí’. Deu dies després, i a pesar del perill de comparar un referèndum amb unes eleccions per molt plebiscitàries que siguin, un 48% de votants es decantarien pel ‘sí’ per un 39% que ho farien pel ‘no’ i un 11% més difícil d’interpretar però que podríem resumir amb un «seguir negociant».