Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si Marty McFly aterrés ara i aquí estaria lluny de veure pel carrer cotxes voladors o roba intel·ligent. El que de ben segur sí que apreciaria són avenços notables en les tecnologies de la comunicació, semblants als que hi havia en l’imaginari del seu creador.  I és que la realitat és mutant, però no sempre coincideix amb la percepció o les expectatives de canvi que tenim. Per això no m’atreviria a fer l’exercici predictiu que va fer Robert Zemeckis, però sí que m’agradaria apuntar alguns elements que es comencen a entreveure i que ens poden indicar cap a on estem anant.

Fa poc vaig sentir dir a un expert en mitjans de comunicació social: “Jo he viatjat al futur”. Francament no me l’imaginava dins el mític DeLorean, però vaig atendre la seva explicació. Parlava dels Estats Units i del tomb que està fent la comunicació allà. Noves formes de generar continguts i d’interacció social que estan tot just desplegant-se embrionàriament aquí i que prometen revolucionar, encara més, el paradigma comunicacional. Trenquen les antigues barreres que limitaven els formats i donen pas a noves narratives anomenades transmedia. La teoria no ens és desconeguda i qui vulgui aprofundir-hi que no deixi escapar els articles de Carlos A. Scolari. Fins i tot, alguns directors de mitjans s’estan mentalitzant que és l’hora d’explorar aquest univers sense límits coneguts. Però la pràctica és encara lluny de la realitat.

El discurs és engrescador, i segur que és ple de virtuts, però no per això podem obviar els riscos que comporta. Un cop més es torna a sentir parlar molt de comunicació i poc de periodisme i cada vegada més pren protagonisme una premissa inquietant: el futur està en apropar el sector a les oportunitats de negoci. Si el periodisme ha de navegar pel mar d’Internet, el professional ha de ser un expert en dirigir la informació cap al seu target. Ha de ser coneixedor de la seva forma de consumir informació i del seu comportament a la xarxa. I seguint aquesta idea, es podria acabar imposant el valor comercial per sobre del valor informacional.

Estem davant d’un canvi de concepció del sector. Però la incursió en aquest nou model no ens ha de fer oblidar que el que dóna sentit al periodisme és la seva insubstituïble funció social, sent garant d’un dels drets fonamentals de qualsevol democràcia. I això sí que ha ser immutable per més canvis que imagini Zemeckis, acabin esdevenint, o no, realitat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.