Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un dels molts defectes que tenim els periodistes és guardar en una llista un feix de llibres sagrats, el nom d’alguns autors de referència i quatre reflexions intocables que ens il·luminen la feina. Tot plegat sol ser més aparença que cap altra cosa perquè la inspiració ve per on ve i normalment és a la barra del bar. Però tot i així l’existència és obstinada i de cop topes de cara amb un dels manaments intocables del nostre ofici: el periodisme local; allà on tot comença.

Feia temps que no reflexionava sobre el paper del periodisme més pur, el de proximitat, el de la cantonada de casa, el maldit –perquè sona a complex d’inferioritat- periodisme local. Res, pensar-hi una mica i intentar entendre perquè segueix sent el germà petit malgrat que d’allà en surten treballs i firmes extraordinaris. Just aquesta setmana passada, un bon amic, en Josep Comajoan, ha deixat de treballar a El 9 Nou d’Osona després d’una pila d’anys. Al seu “Corre-cuita” s’acomiadava girant la vista enrere i alertant de la finor necessària per moure’t en aquest camp. Calldetenes no és Aiguafreda. Però tot i així, colze a colze amb en Josep t’adones que sempre hi ha un moment en que mira on no ho fan els altres. I llavors penses: “en què collons s’ha fixat ara en Comajoan?”.

En Josep recorda com en algun temps de la premsa comarcal –un altre eufemisme- se n’havia dit “premsa alternativa”. Així també la qualifica en Ramon Besa mentre fuig de la noticia i ressegueix els camins a vegades tortuosos que té aquest periodisme. Potser sí, que de tant autèntic acaba sent alternatiu, com si les normes estandarditzades arraconin aquest tipus de periodisme fins al ridícul de capgirar allò més plausible per convertir-lo en el bufó de la família. Mana el mainstream. I si ho discuteixes, en sortiràs mal parat. Malparit, te’n penediràs.

I sinó, entén-te amb en Genescà. Josep Genescà, director i cara indissoluble i algun dia emèrita de Ràdio Puig-Reig. Mai abans un micròfon blau i un perfil despistat havien conviscut amb tanta estima. Dubto que mai ningú malpensi d’ell però aquest tipus és un altre d’aquells que, sigui l’hora del dia que sigui, et fa pensar: “i on collons va ara el Genescà? Què m’he perdut?”. La seva deixa, en forma de croada per posar el periodisme local al mapa, és l’etern Fòrum 10 que des de fa 25 anys convida il·lustres periodistes i comunicadors a un poble perdut i emboirat de l’Alt Llobregat.

En Comajoan, el malparit d’en Besa i en Genescà són a la llista que recupero quan les converses de bar, els cafès i les cerveses, o les partidetes del truc i la botifarra, no em donen ni la pista ni el titular. I penso amb ells i en el periodisme local –o de proximitat, o alternatiu, o comarcal o com se’n digui!- perquè m’ensumo que ens venen dies agres. Per exemple, cada noticia que passa les ramificacions del 3% s’acosten més a la cantonada del bar i allà, el poble parla. I no és que el periodisme local sigui el millor ni el més elegant ni tan sols el més perillós. Però sí que és el més difícil.

PD: Ah, Ramon, ara que en Comajoan ha deixat El 9 Nou, no apaguis el telèfon.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.