Amb només dos dies de diferència han aparegut als dos principals diaris impresos a Mallorca dues notícies que han despertat crítiques entre part dels seus lectors, que han fet córrer la informació per les xarxes socials acompanyades de comentaris indignats.

barcalaUHLa primera és una entrevista a l’empresària mallorquina Tuñi Barcala, apareguda al diari Última Hora dissabte 31 d’octubre, només disponible en paper i que ha arribat a Mèdia.cat gràcies a la col·laboració d’un lector.

Encara que Barcala té una llarga trajectòria empresarial, inclosa la primera empresa informàtica de les Balears i també un pas per la política, bona part de les preguntes se centren en el seu aspecte físic, el seu estat sentimental i, fins i tot, qüestions tan personals com si “prefereix estar casada o tenir amants”.

Entre les preguntes més sexistes i humiliants per part del periodista s’hi troben aquestes: “Sabia vostè informàtica o va valdre’s de la seva explosiva presència física que, per cert, segueix mantenint?”; “Em diuen que ha passat mitja vida hospitalitzada, porta molt plàstic a sobre?”; “puc cometre la indiscreció de preguntar-li per què no ha tingut fills?”, o “Parlant amb vostè no para de sonar-me dins del cap aquella cançó de Massiel titulada ‘Yo tuve tres maridos’”.

I això sense comptar que les interaccions del periodista amb Barcala, que són segurament on es troben els punts més surrealistes de l’entrevista. Així, quan l’empresària explica –arran de les preguntes sobre el seu aspecte físic- que “m’encanta ser dona i m’entusiasma el sexe femení” el periodista respon “I a mi també…” Llavors Barcala específica que “no sóc lesbiana” i, de nou, l’entrevistador apunta “s’intueix que no ho és, tot el contrari”. En un altre punt l’entrevistador li demana confirmació sobre si els seus socis són la seva parella i el seu exmarit. Quan Barcala respon afirmativament, aquest respon “em deixa atònit”.

Crònica d’un acte feixista sense escriure la paraula feixisme

diario_mallorca2-11-15La segona peça és la crònica de l’homenatge a les víctimes del vaixell militar Baleares, del bàndol franquista, enfonsat durant la Guerra Civil que ofereix avui mateix el Diario de Mallorca, en la qual es pren partit de forma indirecta pels ultres.

Titulat “Incidents a l’ofrena floral al monòlit de sa Feixina”, l’article en cap moment avisa que es tractava d’un acte convocat per una associació d’extrema dreta en record als militars colpistes morts durant la Guerra civil. Al contrari, en tot moment es parla “d’ofrena floral” sense especificar la filiació dels homenatjats i l’única referència de caràcter més polític és la cita d’un dels ponents on demana que “respectin el monòlit i no el destrueixin perquè en ell se simbolitza la Memòria en Pau de tots els caiguts per Espanya”.

El caràcter “pacífic” i “transversal” de l’acte de memòria va quedar palès quan dues persones que van mostrar una bandera republicana espanyola van ser insultades i agredides per alguns dels assistents sense que ningú tractés d’impedir-ho. Però la versió del Diario de Mallorca és que “l’homenatge ha estat marcat per la tensió després que un espontani desplegués una bandera republicana causant el malestar dels presents”. Més tard torna sobre el tema i descriu els fets com “els incidents protagonitzats per elements d’extrema esquerra”. L’única font a la qual se li permet valorar els fets és a Jorge Campos, president de la Fundación Círculo Balear, entitat convocant, qui carrega contra “els integrants del govern tripartit PSOE, Podem i MES, reobrint velles ferides i conflictes ja superats”. El mateix Campos, sense condemnar les agressions als portadors de l’ensenya republicana, demana que “s’ha de respectar la memòria i el record de totes les víctimes, fossin del bàndol que fossin”. No hi ha cap veu a la crònica que respongui o contrasti aquestes afirmacions. Tampoc hi ha cap comentari sobre la presència de simbologia ultra, com la que es pot veure, fins i tot, la mateixa portada del diari.

El text també descriu l’acte com “una ofrena floral realitzada amb motiu del dia de Tots Sants per honorar a tots els caiguts per Espanya en el monument aixecat fa més de 70 anys per subscripció popular per tal de recordar als més de 800 morts, la majoria d’ells mallorquins, en l’enfonsament del creuer durant la Guerra Civil”. Així, el periodista oblidar especificar que aquests morts eren, també, militars sublevats –l’ús de la paraula “creuer” pot induir a confusió entre lectors no experts en el tema. Tampoc recorda que l’amenaça de demolició del monòlit es deu, precisament, a què aquest violaria la llei de memòria històrica, una sospita que fets com els d’ahir semblarien avalar.