Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’editorial de La Vanguardia d’avui critica durament l’aprovació de la declaració sobiranista d’ahir al Parlament. No és cap sorpresa, ja que el text és plenament coherent amb la línia editorial contrària a la independència que el diari manté tradicionalment.

El problema comença quan es dissecciona l’anàlisi de la realitat que la direcció de La Vanguardia utilitza per reforçar i justificar els seus arguments. Recuperem algunes d’aquestes premisses que, si no són directament falses, són molt discutibles i posen en qüestió l’argumentari de l’editorial:

1. «El greu error tàctic comès per la coalició Junts pel Sí i molt particularment per Convergència Democràtica (…) en tramitar una resolució maximalista i rotundament inconstitucional (…). No va ser això el que es va votar el 27 de setembre passat». En realitat es podria afirmar que el que va votar-se el 27-S anava més enllà de tot això. Junts pel Sí assegurava que una victòria amb escons era suficient per proclamar una Declaració Unilateral d’Independència (DUI), un pas molt més «maximalista i inconstitucional» que la declaració aprovada ahir. Si algú ha anat més enllà del que va prometre en campanya seria, en tot cas, la CUP, qui s’autoexigia un mínim del 50% de vots per donar suport a la DUI. Si el que va aprovar-se ahir suposa una DUI encoberta o no –i per tant se li podria exigir més coherència a la CUP- pot discutir-se, però en cap cas se li pot retreure a Junts pel Sí que estigui complint el mandat que va rebre dels seus votants.

2. «Després de més de tres anys d’intenses mobilitzacions cíviques a favor d’un reconeixement més gran de Catalunya i d’un tracte més just, arriba el moment de l’error». Pot discutir-se la quantitat de manifestants de les darreres diades o si el sentiment d’una minoria –per molt àmplia que sigui, els manifestants sempre són una minoria- molt mobilitzada es correspon al sentiment general. Però considerar que les marxes independentistes de 2013, 2014 i 2015 no eren a favor de la independència i es limitaven a demanar «un reconeixement més gran de Catalunya i d’un tracte més just» suposa un nivell d’autoengany i una desconnexió de la realitat molt més gran de la que es pressuposa als partidaris de la separació.

3. «[Les manifestacions independentistes] han aconseguit reunir molta gent amb la premissa del gradualisme i la tranquil·litat». Es fa difícil entendre amb quins elements considera l’editorialista que aquestes eren les premisses que aconseguien reunir tanta gent. I perquè una «desconnexió» plantejada a 18 mesos vista, de forma pacífica i emprant canals institucionals no pot considerar-se «gradual i tranquil·la».

4. «La coalició vencedora no es va dirigir als electors demanant-los el veloç adveniment de la república catalana, expressió voluntàriament ignorada en el seu programa, amb un suport en vots inferior al 50% i sense majoria absoluta». Precisament la coalició vencedora va dirigir-se als electors prometent-los la república catalana si s’aconseguia una majoria en escons. Què és exactament la circumstància actual.

5. «En cas que hagués inclòs la resolució aprovada ahir en el programa, Junts pel Sí estaria avui potser per sota dels seixanta diputats». O potser per sobre els 70. L’única forma de saber-ho és tornar a convocar eleccions. Una possibilitat que el diari en cap moment demana.
LaVanguardia28-9-156. «El 27 de setembre, la societat catalana no va votar majoritàriament ruptura exprés». Pot discutir-se si la moció parlamentària d’ahir suposa una «ruptura exprés», però en qualsevol cas el 27-S hi va haver una majoria –absoluta en escons, relativa en vots- a favor de proclamar la independència. La mateixa portada de La Vanguardia així ho va reflectir.

7. «La consigna catalana ha de ser ara mateix evitar qualsevol tipus d’aventura». És com a mínim sorprenent que després de criticar que els independentistes puguin parlar «en nom de Catalunya», ara ho faci La Vanguardia.

Un Comentari

  1. andreu

    De LaVanguardia (eslaix Mediaset) ni comentaré perquè ja sabem que allò és de tot menys un diari. Tanmateix, sí que vull explicar una cosa relativa a la DUI de qui, suposadament, molta gent té por o no vol. A veure, es vulgui o no, en algun moment o altre el govern català haurà d’actuar unilateralment com ho fan tots els governs de totes les nacions independents. És una cosa lògica, normal i comprensible. Això no produirà la fi del món, perquè el planeta terra ja ha viscut més de 90 processos d’autodetermació i el món encara no ha acabat. A més, som a Europa, no l’Àfrica i ningú pot bombardejar Catalunya. Si fos el cas, Castella, que és qui amenaça amb això, se les veuria no amb Catalunya i Europa, de passada, acabaria tenint un problema (ja té crisi a Ucraïna, a Bielorússia, a Grècia amb una Catalunya i País Basc, Escòcia i Flandres, ja tindria els dies comptats). Amb això s’acabaria evidenciant que França, Castella i Alemanya no són democràcies i que es mantenen com imperis a base d’armar-se fins al cul. D’altra banda, els accidents tipus AVE, provocats per matar catalans, però afortunadament fallits, només deixen en evidència que això de la indpendència no és “obra d’un sonat”, que és a tocar i que en cas que es produís, passat uns anys sortiria a la llum la veritat i puc assegurar que els incitadors, França i companyia, les pagaran i ben grosses. Ara bé, el que passa és que els mèdia en contra de la independència -que ja es penós haver de dir que hi ha mitjans en contra o a favor quan el que haurien de fer és informar i punt- ho qüestionen tot. Mireu, si la Forcadell hagués sortit presidenta la criticarien, si hagués sortit el Romeva, també, si fos el Juqueres, igual, si fos Artur Mas, sobretot ell, si fos el Baños, seria un radical, un anti-tot el que es pugui, nazi i una miqueta més, comunista-bolxevic barra Hitler incarnat i més del mateix… Per això ara qüestionen la declaració de dilluns al parlament. Si al 27S els vots haguessin sigut de més del cinquanta per cent, s’haurien inventat alguna història, com allò dels dos terços de la cambra. No sent el cas, ara resulta que és un cop d’estat. De passada no dubteu que Europa demanarà un altre referèndum, que sortirà favorable segurament (perquè penso que el 27-S no era la bona data però es va modificar per culpa del Godó), i que acabarà per avalar definitivament i per sempre la independència catalana (perquè els catalans han estat convocats a votar almenys unes 4 vegades, sigui amb processos participacius o eleccions, sobre la independència i sempre ha sortit sí). I ara, de sobte, òbviament La Vanguardia havia de ser l’iniciadora, es fan enquestes preguntant als votants dels partits si volen la indpendència. A veure… Junts pel Sí i la CUP a què anaven doncs al 27-S? A cantar-li a la moreneta? No, veritat, el lema era “país nou”, oi? Doncs què collons hem d’estar ara mirant fil per randa què ha votat la gent. Què anaven a votar sobre si els agrada el paté, el formatge, la viagra i la xocolata? La gent sap què ha votat. Però òbviament els mateixos de sempre fan mans i mànigues per evitar que es produeixi la independència a base de manipulacions i de més, descaradament. Vaja, ho dic, però potser va sent hora que algú obri els ulls.