Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Ningú no és imprescindible, però torni dijous”, li diu Antonio Baños a Artur Mas per cloure la primera intervenció en el debat d’investidura de dimarts al Parlament. Els periodistes de premsa escrita anoten la cita i els de televisió el codi de temps de la càmera per si cal repescar la frase. Els diputats aixequen la mirada del mòbil. El president es mira Baños amb un mig somriure i no sap si allò és un salvavides al mig de l’oceà al costat d’un veler que s’enfonsa o una ocurrència més de l’imprevisible diputat. Independentment del que realment pensi Mas, en el seu discurs de resposta opta per la primera opció.

El debat mediàtic sobre el suport o no suport de la CUP a la investidura d’Artur Mas s’ha fet interminable. Els ho han preguntat del dret i del revés, a l’un i a l’altra, als d’ara i a les d’abans, i ells, les uns i els altres, les d’ara i els d’abans, han dit i han reiterat que no. Cada vegada, l’enèsim i idèntic titular: “La CUP confirma que no farà Mas president”. De les tertúlies ja no en parlem: que si ens disparem un tret al peu, que si posem portes al camp, que si estira o que si arronsa.

Jo, que voleu que us digui, quan vaig sentir Baños vaig recordar la gran novel·la de Chesterton. Vaig repescar-ne l’edició de Quaderns Crema i vaig veure que la traducció l’havia fet Pau Romeva, avi de Pau Riba i antic dirigent d’UDC en la clandestinitat, i vaig pensar que els Romeva actuals no han canviat de bàndol i en canvi alguns partits sí. La novel·la relata la desarticulació d’un suposat grup terrorista anarquista, una Operació Pandora plena de situacions absurdes i surrealistes, una mica com en la política catalana actual. Chesterton, conservador de mena, ridiculitza els seus anarquistes revolucionaris com segurament ridiculitzaria els cupaires actuals.

Aleshores descobreixo que el molt admirat i encara més llegit David Fernàndez va fer un mail obert a VilaWeb parlant de Chesterton, en què diu que l’home que volia ser dijous era l’activista Pau Llonch. Però jo sé que l’home que vol ser (president) aquest dijous és Artur Mas. I m’agradaria que Antonio Baños llegís la pàgina 44 del llibre, on escoltaria dir a un dels personatges: “Jo no sóc un home. Jo sóc una causa”. Potser fins i tot la podria utilitzar en el seu discurs. Amb quina finalitat o per justificar què, avui ho sabrem.

Per cert, el subtítol de la novel·la de Chesterton és “Un malson”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.