Els atemptats de París han estat interpretats com un «acte de guerra» i així ho han reflectit bona part de les portades. Així ho han reflectit El Periódico, Las Provincias i El Mundo –«Un acte de guerra»-, El País –«Guerra a l’Estat Islàmic»-, La Razón –«És la guerra». Un acte que, com a tal mereix «resposta» –Diari de Girona-, i que a més aquesta pot ser «implacable» –Levante i Diario de Mallorca.

Una presa de posició bel·licista com s’ha vist ben poques vegades, encara que hi ha matisos entre els diaris que han citat textualment les paraules del president francès, François Hollande, posant l’expressió entre cometes, o els que l’han fet seva quan han decidit no posar-les.

Però en tot cas, la conclusió que se n’extreu és que la guerra comença ara. Els titulars parlen de «resposta» de França contra l’Estat Islàmic i les bombes que ahir mateix van colpejar Raqqa, la «capital» de l’Estat Islàmic –destruint «un lloc de comandament, un centre de reclutament i un dipòsit d’armes» sense que ningú demani confirmacions independents ni es pregunti per les possibles víctimes civils- només s’entenen com una conseqüència de l’atac de divendres. Uns bombardeigs, per cert, que van iniciar-se el setembre passat en el cas francès.

També als editorials hi ha matisos entre diaris. Així, mentre La Razón crida a una guerra «com expressió del dret a la legítima defensa», El Periódico, almenys, recorda que «en aquesta guerra, que és més antiga que el mateix EI, la resposta no pot ser només el contraatac».

El problema és que aquest atac «legítim» -o «contraatac»- no és nou, sinó que és la doctrina oficial occidental, almenys des del 2001, en una espiral d’intervencions, atacs i invasions que no semblen produir massa resultats, tal com recorda el periodista Iñigo Sáenz.

L’històric corresponsal al Pròxim Orient, Robert Fisk, repeteix una vegada i una altra que «el conflicte no va començar ahir» i denuncia el que ell anomena «periodisme sense memòria». És habitual, explica Fisk, que els mitjans occidentals s’aproximin als conflictes del Pròxim Orient com si cada cop tot comencés de zero, convertint aquell territori en un espai sense història i el que allí hi succeeix com una sèrie de fets sense context.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019