Fa temps que la majoria de la premsa esportiva pateix una deriva «rosa», amb notícies sobre les parelles dels esportistes, els seus escàndols o picabaralles i anècdotes més properes al safareig que a la informació. En aquest tipus de premsa, això va acompanyat d’un increment de les peces en les quals es busca únicament un tractament sexual de la dona. El fet que força esportistes d’alt nivell estiguin emparellats amb models –el que suposa d’accés a fotografies i vídeos sensuals- facilita aquests continguts. Però en realitat qualsevol excusa és bona i qualsevol dia, als portals de la premsa esportiva es troben imatges d’una exfutbolista que protagonitza un calendari o galeries d’un passi de moda de roba interior. La sexualització dels espectacles esportius i, fins i tot, de les mateixes periodistes esportives també ajuden a trobar material.

Però fins aquí, encara que es pugui posar en dubte la noticiabilitat de moltes peces i es pugui debatre sobre si aquest tipus de continguts degraden la imatge de la premsa esportiva, encara es podria argumentar que són continguts generats per unes indústries –de la moda, del safareig o de l’espectacle esportiu- al qual aquests mitjans només donen difusió.

Però en realitat la premsa esportiva va més enllà en aquesta ‘cosificació’ femenina, incloent-hi no només dones que en certa forma es dediquen professionalment a això, sinó que també hi involucra altres que tenen una professió totalment diferent i que també acaben convertides en purs reclams sexuals a pesar de no haver-ho demanat mai.

És el cas de moltes esportistes que acaben sent valorades pel seu físic i no per les seves marques o èxits esportius. Aquests són alguns exemples recents trobats a l’edició digital de Mundo Deportivo, però és fàcil trobar-ne de similars –si no els mateixos a la majoria dels altres grans diaris del gènere.

El diari publica una fotogaleria amb «les deu tenistes més desitjades del món» segons els usuaris del web de cites Ashley Madison. Cap informació de tipus esportiu, sinó només imatges com més sexualitzants millor. En cas de no tenir-ne en posats sensuals, l’objectiu s’acosta a l’escot de la tenista mentre juga.

Una de les poques notícies sobre surf femení: la publicació del «calendari surf més sexy».

El kitesurf tampoc és una modalitat gaire coberta, a no ser, és clar, que es practiqui amb uns pantalons que deixen veure les natges. Llavors sí que mereix publicar-ne un vídeo. Una vestimenta per a practicar aquest esport, per cert, que només empren dones.

La boxejadora Brye Anne Rusillo té, segons el diari, «uns pits massa grans per a la seva carrera esportiva». La notícia, però, es limita a un parell de paràgrafs de text i una galeria fotogràfica on es pot observar la boxejadora en diferents postures i amplis escots.

Una altra boxejadora, Ronda Rousey, confirma una relació sentimental. No seria estranya en la deriva de «premsa rosa» que afecta la premsa esportiva, si no fos perquè a la notícia no hi ha cap informació ni imatge sobre la seva parella, sinó tan sols una fotogaleria de Rousey en postures sensuals i poca roba.

Es publica un vídeo-resum de la final de l’NBA femenina, però el titular avança que «entrem al vestuari» de les jugadores, encara que les imatges es refereixin sobretot al partit i a l’abans i després, però el vestuari a penes hi surt. L’única referència a alguna jugadora és Maya Moore, «la més excitant de la lliga».

Un altre equip femení, aquest cop de voleibol, presentat com «el més sexy del món». En aquest cas s’aprofita que, sovint, els equips femenins i les esportistes han de sexualitzar-se per aparèixer als mitjans.

Tampoc cal que es tracti d’esportistes professionals. En aquest cas una noia es filma fent uns xuts i penja el vídeo a les xarxes. Mundo Deportivo se’n fa ressò titulant-lo «els 15 tocs de pilota més vistos» i sense cap més explicació. Però un simple cop d’ull permet entendre les motivacions de l’editor.

En favor de Mundo Deportivo, però, cal dir que compta entre les seves pàgines la crítica de televisió Mònica Planas, qui sovint ha denunciat el sexisme en el periodisme esportiu (1 i 2). I segons un estudi basc va constatar que el diari analitzat que més espai dedicava al periodisme esportiu, encara que no es pugui saber si van incloure «notícies» com aquestes en la mostra.

Relacionat: Periodistes o models?

Li diuen esports però volen dir sexe