Antonio, Ángel i José Manuel,

M’atreveixo a escriure-us perquè fa quatre mesos que us trobeu absents de les notícies sirianes que perseguíeu des dels carrers de runa amuntegada i de somriures resistents. Us escric perquè vosaltres, que vàreu atrevir-vos a sortir a buscar els testimonis del patiment del poble sirià, ara us trobeu -com més de 30 periodistes- en mans del Daesh. Una sort que han corregut molts sirians que us podrien explicar que per cinquanta motius diferents podien ser retinguts, segrestats i amenaçats de mort on la gent precisament s’aixecà per a fugir de la por. I ara, la por, de nou. La por com a sistema.

Heu estat testimonis després de cinc anys de revolta siriana dels pitjors crims contra la humanitat. Heu vist com el dia a dia d’una guerra decretada contra la paraula ha estat progressivament esborrat de les pàgines d’internacional. Heu pogut veure com el riu d’Alep arrossegava els executats del règim, com han estat bombardejats contínuament mercats i cues del pa, gasolineres i hospitals; de com sobreviu la població sota el setge psicòpata d’un govern que fa temps que va deixar de ser de la gent. De com les massacres de 1982 contra les ciutats de Hama i Homs es repeteixen de nou de mà de l’hereu del ‘lleó’, del soroll dels avions russos, de la fiblada dels míssils contra les ciutats, dels helicòpters que escupen barrils explosius a la cerca dels qui encara donen vida a les ciutats. Ho heu explicat indignats, veient com la magnitud de la tragèdia ha estat bandejada, esborrada a poc a poc de la nostra quotidianitat informativa. ‘Això de Síria està molt suat i ja cansa’, us deuen haver repetit diverses vegades.

Són mals temps per al periodisme, però pitjors per al periodisme dels europeus; d’aquell que se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona, i del patiment dels sirians quan es desmunta el seu DisneyWorld de cartró pedra. Vàreu fer campanya per l’alliberament de James Folley amb qui havíeu compartit cròniques i visions sobre la impunitat que cau com a doble càstig sobre els sirians. Desaparegut quan ningú havia sentit mai parlar encara de l’Estat islàmic, tothom donava per fet que havien estat els serveis secrets d’Al Assad, els ‘muhabbarat‘, qui l’havien detingut. Al final, presentat com a ofrena a Youtube, va ser de nou moment de parlar sobre Síria.

I així van les les coses en aquest món, que dorm amb una mitjana de 60 morts per dia i desperta amb una sessió de Youtube. Oblidant que als qui esmorzen cada dia llegint la premsa i prenen les decisions aquest silenci d’alta intensitat els va prou bé per a fer escarafalls de destrucció massiva.

I us escric finalment amb l’afecte del record a Khayla Mueller. Un bombardeig de l’aviació jordana que acompanya els EUA en aquesta coalició del terror va posar fi al seu captiveri a mans del Daesh després de mesos de segrest. Us ho faig arribar pensant i desitjant-vos que no us trobeu també en l’objectiu dels bombardejos dels qui són ara exemple de l’ull per ull. Torneu a casa i expliqueu-los que tot això és cosa seva. Cosa nostra, també.

(Adreçat a Antonio Pampliega, José Manuel López i Ángel Sastre, tres dels vora 40 periodistes que es troben avui segrestats a Síria).

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

3 Comentaris

  1. Josep M. Pijuan

    Em sembla que al escriure aquest article solament marqueu com a infame al govern Siria, m’agradaria saber quins interessos teniu, en defensa a tots els grups que pul·lulant per Siria Al Nursa, Ejercito Libre Sirio el Daesh etc, que son els que han portat al horror Siria i a Iraq, i sant emportat per davant la lluita popular.
    Perquè aquest oblit de lo que han fet i estant fent Turquia, e Israel, us oblideu intencionadament del paper del EUA, França en el finançament i donació d’armes que ha portat a tots els disbarats que s’han pogut veure o explicar.
    No comparteixo el vostre anàlisis, descriviu una realitat que no es la veritat o al menys no es tota la veritat.

  2. Josep M. Pijuan

    Periodistes segrestats, per qui? per aquells que vosaltres no nombreu pero no pel regim.