La manifestació ha tingut un marcat caràcter festiu…”, “aquest concert ha donat el tret de sortida del festival…”, “la situació ha fet un gir de 180 graus…”, quantes vegades no hem llegit o sentit frases com aquestes en un text periodístic? Són gramaticalment correctes, expressen idees, s’entenen, és cert, però s’han fet servir tant, s’han espremut tant que s’han convertit en mers tòpics, en expressions recurrents sense cap mena d’enginy, en una mena de crosses lingüístiques a les quals recorrem els periodistes per dissimular el nostre baix domini de la llengua.

Un bon professional ha de saber reconèixer a l’instant un tòpic periodístic i l’ha de saber eliminar del seu imaginari mental si no vol ajudar a l’empobriment constant de l’estàndard del català. Podríem omplir tres articles com aquest amb els tòpics més usuals ara mateix als mitjans de comunicació del país, però deixeu-me’n fer un petit tast, agrupats en cinc categories absolutament personals:

1. Falses parelles. L’exemple més evident és el del “marc incomparable”, que sembla que és l’únic adjectiu que tenim per descriure l’escenari d’una activitat o d’un espectacle. Però n’hi ha molts més: algú sap qui es va empescar una cosa tan absurda com la “rabiosa actualitat”? L’actualitat pot ser immediata, punyent, monòtona, excitant… però ni té la ràbia ni fa cap ràbia a ningú (recordo una estrofa de “Montserrat” d’en Quimi Portet dient que se’n vol oblidar, dels “bèsties resultats del futbol i de la rabiosa actualitat”).

De la mateixa manera, la calma no ha de ser obligatòriament “tensa”, ni una reunió llarga ha de ser qualificada cada dos per tres de “maratoniana”, ni un incendi ha de ser sempre “dantesc” (si gairebé ningú ha llegit mai res de Dant!). En voleu més? la “tònica dominant”, el “drama humà”, la “situació kafkiana”, el “parèntesi estival”, el “cèntric hotel”, les “vacances merescudes”… fins i tot dir “i un llarg etcètera” es pot qualificar d’expressió crossa.

2. Frases estúpides. Ningú sap qui les va dir per primer cop ni perquè han fet fortuna, però n’hi ha unes quantes que sonen avui sí i demà també a les ràdios i televisions en català: “les reaccions no s’han fet esperar…” (seria més natural dir: “ben aviat han arribat les reaccions”), “X ha rebut una allau de crítiques…” (les allaus, millor a les muntanyes nevades, podem fem servir expressions menys hiperbòliques, com ara “X ha rebut nombroses crítiques” o “ha rebut un munt de crítiques”), “el convidat d’avui no necessita presentació…” (doncs, si és així, no el presentis, deixa’l sol, que ja tothom el coneix…) o aquella que sol venir després de la detenció d’una persona per algun delicte imprevist: “els veïns s’han mostrat sorpresos…” o “els veïns no se’n saben avenir…” (acompanyada de les declaracions pertinents davant els micros, en les quals algú diu que era “un veí molt normal i simpàtic…”).

3. Expressions polítiques. En l’àmbit polític, els tòpics van canviant amb el pas del temps i el sorgiment de modes (qui deia “full de ruta” fa uns quants anys?), però n’hi alguns que es neguen a marxar, especialment durant les jornades electorals, tant llargues com buides de notícies. És allò de “la jornada s’ha desenvolupat amb normalitat…”, “l’absència d’incidents és protagonista del dia..”, “el fantasma de l’abstenció ha dominat la campanya…” o la que fa riure de tant ridícula, tot i que cada any, algun polític acaba dient-la, aquella de “les eleccions són la festa de la democràcia…”.

4. Descripcions d’actes i festes. Quantes vegades no heu sentit que “l’actuació de X ha fet les delícies dels assistents”? És una expressió que, a més de ser un calc del castellà, trobo d’allò més cursi. Doncs descriure activitats festives o culturals sembla que genera una bona llista de tòpics: “Grans i petits van gaudir de l’acte…”, com si parléssim de la mida de les persones, “un públic entusiasta no va deixar d’aplaudir durant tot el concert…”, suposo que entre peça i peça, com sol passar sempre, “la fira es troba entre la tradició i la modernitat…”, a ningú li agrada que li diguin que està anquilosat en el passat…

5. Tòpics esportius. I per acabar, el món dels tòpics per antonomàsia: els esports. El discurs periodístic esportiu n’està ple, de frases fetes i crosses banals. Potser és perquè l’esport ja té aquest esperit frívol, desenfadat, gens transcendent, però la llista de frases usades fins a l’avorriment és força extensa: “aquest jugador no té sostre…”, “el partit del segle”, “guanyar sense baixar de l’autocar…”, “escriure el seu nom en lletres d’or en la història del club…”, “de vegades es guanya i de vegades es perd…”, “el gol ha obert la llauna…”, “els partits de futbol duren 90 minuts…”, “un estadi ple fins a la bandera…”, “un gol psicològic…”, “l’equip ha fet un pas de gegant…”, “la derrota és un gerro d’aigua freda…”, “guanyar sense despentinar-se…” i podríem seguir, però crec que com a mostra, ja n’hi ha prou.

Estaria bé que una secció d’aquest Observatori crític dels mitjans fos “la frase tòpica del dia” i que lectors, oients i telespectadors ajudessin a buscar-la. Cada dia en trobarien unes quantes, per descomptat, però només una podria guanyar el premi a la “més patètica”. Potser així al (o a la) periodista que l’ha dita o l’ha escrita li cauria la cara de vergonya i s’ho pensaria una mica més la pròxima vegada.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019