El resultat de l’assemblea de la CUP a Manresa centrava, com és lògic, tota l’atenció informativa d’avui. Les portades dels diaris –impresos i digitals-, les tertúlies, els analistes i força editorials han abordat el tema.

Però amb una unanimitat gairebé total ho han fet des d’un mateix punt de vista: donant per fet que el ‘no’ de les bases cupaires a investir Mas aboca Catalunya a unes noves eleccions.

En realitat hi ha una altra alternativa, que és la renúncia d’Artur Mas a la presidència en favor de negociar un candidat de consens entre les dues formacions independentistes. Pot considerar-se una solució injusta, desagraïda o, fins i tot, antidemocràtica. Però és una solució possible. La candidatura d’Artur Mas a la presidència és una decisió política i no un fenomen natural.

Però aquesta opció no es menciona pràcticament en cap cas. No es critica o es defensa la candidatura de Mas, és que ni tan sols es menciona la possibilitat que renunciï a la presidència. Aquest és, per exemple, el cas de les tertúlies matinals de Els Matins de TV3 i Rac1, on els participants han coincidit en ple en què la votació de Manresa obliga a convocar eleccions. Tampoc ha sortit aquesta opció a les preguntes que Catalunya Ràdio i RAC1 han fet als diputats cupaires, Anna Gabriel i Antonio Baños, respectivament.

A la premsa escrita, i sols per posar alguns exemples, també costa trobar mencions a aquesta possibilitat: no la contempla Vicenç Villatoro a l’Ara, i això a pesar de trobar-li força inconvenients a unes noves eleccions. L’editorial de Vilaweb comença explicant que «La CUP va enterrar ahir a Manresa les esperances que encara tenien alguns que els resultats del 27-S servirien per a portar-nos a la independència», però sembla que la negativa de Mas a cedir no hi tingui res a veure amb aquesta decepció i, de fet, el nom del President ni tan sols es cita. També esquiven aquesta opció les editorials d’El Punt Avui -on la retòrica de la CUP s’enfronta a “la realitat”- o El Periódico, on s’hi pot llegir que «El renovat vet de la CUP a investir Mas torna la pilota a Junts pel Sí, però no deixa moltes opcions reals». Talment com si el consens d’un altre president no fos ni tan sols una opció possible.

Una renúncia a fer preguntes i a explicar tots els escenaris possibles –per molt improbables o injustos que puguin semblar- difícil de justificar periodísticament i que també ha tingut algunes excepcions. Com per exemple Enric Hernàndez a El Periódico o Roger Palà a Crític.