En les últimes setmanes s’han multiplicat els reportatges sensacionalistes que alerten d’una fuga massiva d’empreses de Catalunya, una situació que els titulars pràcticament sempre vinculen amb la «deriva secessionista» o el «Govern de Mas» –el que no és el mateix, ja que durant els seus primers dos anys de presidència, Artur Mas va comptar amb el suport parlamentari del PP.

Són molts els diaris, econòmics o generalistes, que han publicat articles similars –El País, ABC, El Mundo, Negocios o El Confidencial– però en aquesta anàlisi ens centrarem amb el que va publicar Expansión el 26 de novembre, per ser el diari econòmic més llegit i per ser un dels reportatges que més repercussió ha tingut.

El diari assegura que 3.121 empreses han abandonat Catalunya des de l’inici del «desafiament secessionista», o sigui entre 2012 i la primera meitat de 2015, encara que al gràfic amplia aquest termini fins a 2008, però pot assumir-se que es tracta d’una errada i que la data correcta és la del text. A la marxa d’empreses cal restar-li l’arribada de noves –2.000-, el que deixa un saldo negatiu de 1.121 companyies en tres anys i mig. O sigui 320 l’any. Això són moltes o poques? Doncs segons l’institut espanyol d’Estadística, Catalunya tenia, al gener de 2015, 584.369 empreses registrades. El que suposa que a l’any es perden un 0,054% del conjunt empresarial. L’any passat Múrcia va tenir també un resultat negatiu de 46 empreses fugades, el que implica un 0,051% del total. I Andalusia 448 firmes que representaven el 0,1%. I això que no comptaven amb cap «deriva secessionista»

De totes maneres, Catalunya, encara que poques per empreses i en canvi altres en guanyen, qui més, almenys amb números absoluts és Madrid, sempre segons les dades d’Expansión, ja que hi ha altres fonts que afirmen el contrari. De fet les xifres d’empreses que marxen i venen varien molt segons mitjans, però un resum en obert d’Axesor –l’auditora que citen la majoria d’articles- que Catalunya havia vist marxar 3.984 societats entre 2011 i octubre de 2014 i que en canvia n’hi havien arribat 2.000.

Motius polítics?

Amb tot, més que les xifres, és en la seva interpretació on el biaix d’aquests reportatges. En el cas d’Expansión assenyalen els motius polítics en el titular, però, en canvi, en el segon paràgraf han de reconèixer que «en poques ocasions, el motiu esgrimit té a veure amb el desafiament independentista, si no amb arguments fiscals, de reorganització societària (per fusions o compres) o per estratègia comercial». Tot i això el periodista hi insisteix unes línies més avall i apunta «Els últims anuncis han coincidit amb el punt màxim del desafiament secessionista de la Generalitat». No hi ha cap prova de la causalitat d’aquesta relació, però el diari ho relaciona una vegada i una altra.

En canvi, quan es parla de «els avantatges fiscals» de Madrid, mai s’esmenta que en realitat això seria un clar cas de dumping fiscal, com sí que es fa quan es cobreix el mateix fenomen des d’altres autonomies.

Curiosament, entre els possibles motius per aquest presumpte augment de la mobilitat de les empreses mai s’esmenta el canvi legislatiu aprovat el juliol passat, precisament per facilitar això.

Una altra forma de saber si aquesta marxa d’empreses té alguna relació amb el procés sobiranista, és comparar les dades dels darrers anys amb les que es produïen a la dècada de 1990 o 2000. Expansión no ho fa i no són fàcils de trobar. Però l’hemeroteca permet trobar reportatges on la centralització de l’economia, primant Madrid per sobre de les altres ciutats –bàsicament Barcelona- ja preocupava en un llunyà 2002. Llavors s’argumentava que «aquests sectors [que depenen de les regulacions estatals] mostraran més tendència a la concentració en el marc d’un sistema polític centralista».

Així, un mitjà amb ganes d’aplicar el biaix ideològic d’Expansión als interessos sobiranistes bé podria titular que és «la permanència a Espanya el que provoca la fuga d’empreses».

Un Comentari

  1. andreu

    El que em sembla interessant de tot plegat és que al mapa Portugal no hi surt, no és pintat, mentre que Andorra sí, i dins d’Espanya.