Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No fa tants anys que en Xavier Solà, amb el seu inconfusible to relaxat i gairebé litúrgic, presentava ‘El Suplement’ a Catalunya Ràdio els caps de setmana i ens omplia la casa com un mantra que de fet ni escoltàvem amb atenció. Eren els temps en què una grisa política no oferia res de nou i en què ens agradava conèixer, a través del clàssic concurs radiofònic, que l’okapi era un animaló que habitava al Congo, semblant a la girafa. També eren temps en què l’oferta radiofònica en català era més reduïda, però que en dia festiu només senties parlar de política per la Diada, quan Ràdio 4 passava el relat del Fossar de les Moreres.

Vint-i-cinc anys més tard el panorama de l’oferta no només en àudio sinó també visual ha canviat radicalment. Perquè també ha canviat la situació política del país. Només en els últims tres mesos, per citar dos programes, el mateix Suplement i el ‘Via Lliure’ de RAC1 ha entrevistat Muriel Casals, Francesc Homs, Josep Rull, Antonio Baños, Ramon Espadaler, Oriol Amat, Irene Rigau, Jordi Sànchez, Lluís Rabell, Neus Munté, Inés Arrimadas, Eulàlia Reguant, Joan Rigol, Oriol Junqueras i Carme Chacón. Estem parlant de dos programes que s’emeten en cap de setmana. Fa uns anys ens podríem imaginar la presència d’aquests il·lustres convidats de dilluns a divendres, en la franja dels grans magazíns de matí, sempre puntuals a quarts de nou.

N’estem fent un gra massa. És evident. Perquè la presència de la política no només ha envaït els tendres magazíns de cap de setmana sinó que és objecte d’anàlisi i entrevistes contínues en programes de tarda tant de ràdio com de televisió. Hi ha dirigents polítics o experts o tertulians que parlen de política tant a ‘Divendres’ com a ‘Versió RAC1’. És un no parar. La roda no s’atura, al marge de les quotes i de les propostes gens originals d’agenda de fer-una-ronda-d’entrevistes-a. Hem passat del zero al cent, i tinc els meus dubtes que el públic que aplaudeix fervorosament en un plató a les cinc de la tarda prefereixi l’anàlisi política a l’entreteniment vague. Per contra les dades d’audiència no enganyen, i la cosa funciona.

Potser és que no som un país normal. Però tampoc ho érem abans.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.