L’anunci del president i amo de Facebook, Mark Zuckerberg, que donava la pràctica totalitat de la seva fortuna a una fundació per «millorar el món» ha sigut notícia a la gran majoria dels mitjans. Ho ha fet, però, de forma totalment acrítica i barrejada amb l’almívar del fet que la declaració es fes coincidint amb el naixement de la filla de Zuckerberg.

Però hi ha raons per sospitar de la generositat de Zuckerberg? A pesar que pot pensar-se que el fundador de Facebook és una bona persona que vol millorar el món de forma sincera i altruista, el periodisme hauria de fugir tant de l’aplaudiment incondicional de l’anunci de qualsevol font com també de les crítiques automàtiques a qualsevol cosa que vingui «dels rics» i fer-se preguntes. Aquí en plantegem sis:

1. Realment és una donació? Mark Zuckerberg i la seva dona Priscilla Chan han donat el 99% de les seves accions a Facebook a una «fundació» a nom de la seva filla i dirigida pel matrimoni. Així, la fortuna continuarà sota control del matrimoni, qui podrà decidir en què s’inverteixen o es gasten els diners, inclosos sous dels directius o patrimoni –cases, vehicles, cotxes- a la seva disposició. Els articles publicats han passat per alt l’estalvi fiscal que suposa això per Zuckerberg i ningú s’ha preguntat fins a quin punt a partir d’ara, el mil milionari mantindrà la seva fortuna amb menys impostos.

2. Ha donat 45.000 milions de dòlars? En realitat aquests diners no existeixen físicament, sinó que és el valor que se li suposa a la part de les accions de Facebook que posseeix el matrimoni Chan-Zuckerberg. Per a poder destinar 45.000 milions de dòlars hauria de vendre totes aquestes accions i probablement el seu preu baixaria.

La xifra real que arribarà a la nova organització serà de 1.000 milions anuals, «com a màxim» i «per ara». Segueix sent una quantitat astronòmica, però els titulars que citen els 45.000 milions no deixen de ser enganyosos.

3. Realment és una fundació? Segons el diari econòmic mexicà El Financiero, la Iniciativa Zuckerberg Chan no és exactament una fundació, sinó una «societat de responsabilitat limitada», amb una capacitat d’acció molt més flexible que les fundacions –pot obtenir beneficis, associar-se amb empreses privades i finançar campanyes electorals, per exemple- i, probablement, també pagarà més impostos que aquestes, tot i que això l’article no ho especifica. Això ens torna a la pregunta número 1: realment Zuckerberg cedeix el control de la seva fortuna i pot tractar-se tot plegat d’un simple moviment d’elusió fiscal? Cap mitjà –fins on ha pogut tribar Mèdia.cat- sembla interessat en la resposta.

4. Quins objectius té aquesta fundació? Alguns mitjans parlen «d’avançar en el potencial humà i promoure la igualtat de les persones» o, fins i tot, «la pau al món». Els qui donen més detalls ho amplien a «l’aprenentatge personalitzat, la cura de malalties, connectar a la gent i construir comunitats fortes», el que tampoc diu massa. Pot pensar-se que la fundació encara no està ni tan sols constituïda, però també que si algú està disposat a dedicar una fortuna immensa a obres filantròpiques, tingui clar quines són. També cal recordar que la «fundació» pot obtenir beneficis i que algunes de les seves àrees d’actuació –educació, medicina o telecomunicacions- són econòmicament molt lucratives.

5. Per què esforçar-se tant a eludir impostos per després donar-ho tot? Facebook ha estat criticat sovint per eludir el màxim d’impostos, a vegades fregant la legalitat. Per què esforçar-se tant a evitar el pagament d’impostos per, després, acabar donant fortunes a projectes que haurien de ser sufragats amb aquests diners públics? Naturalment una resposta òbvia és que les donacions permeten sortir als mitjans i reforçar la imatge pública i en canvi pagar els impostos que pertoquen no es considera cap heroïcitat. També pot argumentar-se que Zuckerberg no té totes les accions de Facebook i que de l’elusió fiscal de la companyia no se’n beneficia només ell, tot i que com a president de l’empresa té força responsabilitat en la seva política fiscal.

6. Li cal a Facebook un revulsiu d’imatge? Una bona pregunta seria: val tants diners tenir una bona imatge? En realitat les empreses tecnològiques es preocupen especialment per la seva imatge. La majoria dels seus productes poden deixar d’utilitzar-se amb un simple click i depenen especialment de l’acceptació del consumidor. I com més pràctiques dubtoses o poc ètiques tenen, més repeteixen un discurs utòpic, filantròpic i progressista. És el que els activistes d’internet anomenen «wiki washing».

Facebook viu un moment dolç en ingressos i publicitat i el nombre d’usuaris segueix creixent: Però altres estudis alerten de la caiguda del temps que els usuaris hi dediquen i de la creixent inactivitat de molts d’ells. Les polèmiques sobre les violacions de la privacitat -el core business de la companyia és el tràfic de dades personals-, la restricció de publicacions o el seu ús per part d’organitzacions criminals –i també les seves pràctiques fiscals- no ajuden gaire a mantenir la relació amb «la comunitat». És en aquest context que la imatge d’un Zuckerberg campió de les causes nobles pren més importància per a la companyia.