Els canvis de govern a les Balears, el País Valencià i l’Aragó del maig passat permeten albirar l’aplicació de polítiques més valentes en defensa del català arreu d’aquests territoris. Mesos després de la seva possessió, però, aquestes no s’acaben de concretar, com a mínim pel que fa als mitjans de comunicació.

Aquesta és la principal conclusió dels signants Manifest per un espai de comunicació en català, més de 120 entitats d’arreu dels Països Catalans, agrupades al voltant de la plataforma Enllaçats per la llengua, que han decidit fer públic aquest escrit per tal d’animar als diferents governs a fer passes en ferm per a la constitució d’un espai de comunicatiu en català viable i que tingui com a marc tots els territoris catalanoparlants.

Els impulsors del manifest denuncien que «la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades» i que les emissions de TV3 i IB3 fora dels seus respectius àmbits autonòmics continua vetada: «a les Illes Balears tampoc no es reben aquestes emissions, i inversament, les d’IB3, la televisió de les Illes, no arriba a Catalunya, que, al seu torn, no rep les emissions d’IB3 ni, evidentment, les de la radiotelevisió pública valenciana».

Una situació que violaria l’article 11.2 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que obliga l’Estat espanyol «a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima». Per contra, «la presència de mitjans públics i privats en castellà és aclaparadora».

Per això, Enllaçats per la llengua exigeix «Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana»; «Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes»; «Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català» per tal de «superar el desequilibri radical actual», i «Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació» per fomentar la indústria audiovisual pròpia.

A més el manifest inclou l’exigència al Govern espanyol perquè sigui «respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants» i defensi una presència àmplia i normal del català als mitjans de comunicació, «tal com ara ho fa només per al castellà».

Enllaçats per la llengua és una plataforma que va sorgir arran dels atacs lingüístics dels governs del PP a les Balears i el País Valencià, sobretot durant la vaga indefinida a l’ensenyament illenc per, entre altres motius, defensar el dret a l’ensenyament en català.

Entre els signants del manifest s’hi troben sindicats, associacions culturals, entitats de promoció del català, partits polítics i col·lectius de periodistes, entre aquests darrers hi figura el Grup de Periodistes Ramon Barnils, editor de Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019