Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Amb la campanya electoral, tornen també, les protestes dels periodistes dels mitjans públics contra els blocs electorals que els obliguen a mantenir un ordre i un minutatge en la cobertura dels diferents partits proporcional a la seva representació parlamentària.

Aquest cop sembla, a més, que les protestes s’intensifiquen: els comitès professionals de TV3, Catalunya Ràdio, BTV i TVE Catalunya han consensuat un manifest unitari en defensa dels criteris professionals a l’hora de cobrir la campanya, molts periodistes lluiran una xapa amb el lema «Fora blocs» durant les seves intervencions i, per exemple, BTV, inclourà la protesta com a mosca durant l’emissió de les notícies de la campanya. Demà, diferents d’aquests actors es trobaran en un acte al Col·legi de Periodistes de Catalunya on de forma unitària es reclamarà la fi dels blocs.

On més s’ha avançat és a BTV, on ja van estar a punt d’aconseguir esquivar els blocs durant les darreres eleccions autonòmiques. Ara, a pesar d’aconseguir el suport de la Síndica de Barcelona, així com de la direcció del canal, el bloqueig del PP, UDC i Democràcia i Llibertat, han tornat a frenar el pla de cobertura consensuat entre la redacció i la direcció de BTV.

A la CCMA, el seu pla de cobertura de la campanya ha estat vetat per la Junta Electoral Central (JEC), que ha obligat a la radiotelevisió pública catalana a cenyir-se als blocs electorals estrictes, ampliats aquesta ocasió a les entrevistes als candidats.

Però aquesta obligació a respectar els blocs electorals s’aplica igualment a tothom? Doncs no. Encara que la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) imposa aquests tant a les televisions públiques com a les privades, a la pràctica aquestes segones se’n veuen alliberades. La mateixa LEC que obliga TV3 i Catalunya Ràdio es limita a demanar als mitjans privats que «compensin» els partits exclosos pel debat emès pels canals del grup Atresmedia en el qual van participar candidats extraparlamentaris mentre se n’excloïen d’altres amb representació, com Esquerra Unida, UPyD i partits catalans o bascos.

Però el desbordament dels blocs no arriba només pel seu desconeixement, a la pràctica, de les grans cadenes privades. Una política que s’ha notat, sobretot, en les seves invitacions, totalment discrecionals, a diferents candidats a tot tipus de programes habitualment allunyats de la cobertura política, com El Hormiguero o el Programa de Ana Rosa.

També les noves tecnologies hi juguen un paper important. Diaris –El País el 30 de novembre o El Periódico avui mateix- han emès debats per internet amb gran impacte i totalment fora de control de la LEC per no tractar-se de «mitjans audiovisuals».

Però fins i tot TVE ha practicat la violació dels blocs, si més no en el seu esperit. La presència de Mariano Rajoy amb Bertín Osborne, en un dels seus programes de màxima audiència només pràcticament 24 hores abans de l’inici de la campanya electoral. Un tractament que només ha pogut gaudir el candidat socialista, Pedro Sánchez i del qual se’n va vetar explícitament Pablo Iglesias. Un estudi sobre la cobertura dels diferents partits i candidats per RTVE mostra com el PP i Rajoy multipliquen la seva presència de forma exponencial a mesura que s’acosta l’inici de la campanya.

candidatsRTVE