Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En l’últim article que vaig escriure en aquest portal, reflexionava sobre el llenguatge com a eina d’inclusió social quan parlem de situacions que generen fragilitat, física, mental o emocional. És un tema que m’interessa especialment perquè la manera en què ens expressem no només afecta les persones a les quals ens referim. Un bon ús del llenguatge contribuirà a trencar mites i estereotips, de la mateixa forma que un mal ús, els perpetuarà.

De totes les reflexions que es poden fer al respecte, m’interessa especialment la de definir a una persona per una de les seues circumstàncies, convertir la seua situació de fragilitat en la seua essència. Ara que estic endinsant-me en el camp de la salut mental amb l’Observatori de Salut Mental i Mitjans que impulsen el Grup Barnils i Obertament, se’m fa més que evident que no puc dir «un psicòtic» o «els esquizofrènics».

Les persones som més que un diagnòstic. No ens pot definir una malaltia, ni el nostre origen o la nostra situació econòmica. De nou, més enllà d’assenyalar males praxis, ens hem d’emmirallar en les bones pràctiques. Ningú diria «els cancerosos», veritat? Convertir la vulnerabilitat d’una persona en la seua essència és perillós. Pot portar a associacions errònies, com ara que les persones amb problemes de salut mental són violentes o que les persones amb VIH no poden treballar. També pot dificultar els processos de recuperació, a causa de l’estigma que pot arribar a generar. En l’últim article, esmentava alguns manuals per fer un bon ús del llenguatge, als quals caldria afegir Every word counts (Cada paraula compta), impulsat per Stop TB Partnership i l’Organització Mundial de la Salut. Potser la tuberculosi ens queda més lluny de casa nostra, però també parla del VIH, per l’estreta relació que mantenen totes dues infeccions en alguns països.

Totes les recomanacions en aquest sentit giren al voltant dels mateixos conceptes: les persones som més que un diagnòstic, que el nostre lloc de naixement o que la nostra professió; l’estigma posa barreres al desenvolupament d’una vida normal i dificulta els processos de recuperació; cal trencar mites i estereotips. I és apassionant poder exercir una professió com la nostra, amb la qual podem contribuir a una societat més igualitària, justa i integradora.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.