lavanguardia14-12-15Les principals portades d’avui que informen sobre els resultats de les eleccions regionals a l’Estat francès destaquen la ‘derrota’ de l’ultradretà Front Nacional. «Fracassa a totes les regions», «’no’ dels francesos», «les urnes frenen», «França es mobilitza per frenar el FN», «França s’uneix» o «Le Pen no aconsegueix imposar-se» són alguns dels titulars escollits.

Però una lectura de la lletra petita posa en qüestió algunes d’aquestes afirmacions més rotundes. És cert que el Front Nacional no ha aconseguit imposar-se a cap de les 13 regions i, per tant, no hi governarà. També ho és que la participació ha pujat fins a deu punts entre la primera i la segona volta, el que indica una certa mobilització electoral antifeixista, però hi ha molts altres matisos que el cofoisme d’aquests titulars aconsegueix amagar i potser seria millor no fer-ho.

Per començar, cal recordar que aquests són els millors resultats del Front Nacional en tota la seva història i que no hi ha res que sembli aturar el seu cicle ascendent comicis rere comicis. I no només això, a pesar de la unió de totes les forces polítiques i «l’ensurt» que la seva victòria en primera volta va provocar als francesos, el Front Nacional ha crescut en 800.000 vots en només dues setmanes. I encara hi ha hagut un 40% de l’electorat que sembla que no estava prou espantat per a decidir-se a anar a votar. La participació va quedar-se 17 punts per sota que la de les darreres eleccions catalanes, per posar un exemple de «mobilització extraordinària».

votsFN

Precisament ha estat necessària l’aliança de tot l’arc parlamentari –un «cordó sanitari» que cada cop funciona més precàriament, tot s’ha de dir- per evitar que l’extrema dreta aconseguís el govern de diverses regions. Tot i això, almenys en dues el Front Nacional ha aconseguit superar el 40% dels vots i no ha quedat tan lluny dels seus objectius. De fet, si Catalunya Nord tingués administració regional pròpia, és força probable que avui estigués presidida per un feixista.

Si els resultats es comparen amb el total del cens, es pot veure com la fotografia de la «França unida» i la «mobilització electoral» per frenar el FN es queda al voltant del 45% de la població.

Realment es pot parlar de «França unida» a la regió del Nord-Pas de Calais-Picardia, on la llista única de tots els partits ha aconseguit un 57,77% dels vots davant el 42,23% de Marine Le Pen? Fins a quin percentatge de vot a l’extrema dreta els titulars encara podran referir-se a la «unitat de França» i hauran de començar a parlar de «confrontació social»?