Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un dels temes estrella d’aquesta campanya electoral és els desnonaments i el problema d’habitatge per a centenars de milers de famílies d’arreu de l’Estat espanyol. Però aquesta centralitat de la qüestió –amb referències constants en la propaganda d’alguns partits a la mateixa Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH)- sembla estar reservada a les formacions polítiques i, paradoxalment, l’accés de la PAH als mitjans durant la campanya sembla disminuir enormement.

Un exemple s’ha pogut veure arran de l’acció que la Plataforma va fer ahir a Barcelona davant les seus de ciutadans, PP i PSC per reclamar el que consideren cinc mesures bàsiques per garantir el dret a l’habitatge: dació en pagament retroactiva, lloguer social, paralització dels desnonaments, més habitatge social i subministrament d’electricitat i aigua garantits.

A pesar de ser una acció emmarcada en la informació política actual, realitzada per una entitat socialment representativa i sobre una temàtica present en el debat públic, la majoria de mitjans hi han passat de puntetes.

Una de les posicions més extremes va ser la de TV3, que ni tan sols va informar dels fets al seu Telenotícies Vespre d’ahir. La resta de mitjans, tot i que sí que han publicat la notícia ho han fet –per norma general- de forma breu i posant l’accent en el què –la concentració a les seus polítiques- i no en el context, evitant parlar de les demandes de la PAH o limitant-ho a una referència breu.

De fet, la reacció als «escarnis» –com els han anomenat la majoria de mitjans- i les crítiques de Ciutadans a la PAH per l’acció han tingut a vegades més pes informatiu que les mateixes accions i, per descomptat, les demandes que les motivaven. La Vanguardia fins i tot ha arribat a acusar la PAH d’atacs vandàlics a la seu de Ciutadans a L’Hospitalet, fets que no tenien res a veure amb la Plataforma ni amb la seva acció.

Per contra, El País ha publicat –entre els mitjans tradicionals- una de les millors cròniques de l’acció.