Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.


La cimera de París ha motivat tot d’informacions monogràfiques sobre el canvi climàtic. Però, a la premsa que he pogut llegir i als mitjans que he pogut veure o escoltar de casa nostra, no hi he trobat el
background del descobriment del canvi climàtic a Catalunya. Tenim una història d’un potencial narratiu sobre la qüestió desaprofitat. Es tracta dels registres del 1952 al 2004 del mestre de Cardedeu Pere Comas, que demostren que la temperatura mitjana al Vallès Oriental a augmentat 1,4 graus. Comas va fixar diàriament l’observació meteorològica i fenològica, sortia dos cops al dia a passejar i, durant 52 anys, sense fallar mai, anava apuntant els cicles vitals que observava. En milers de llibres va anotar l’aparició al llarg de l’any de les fases de més d’un centenar de vegetals i moltes espècies d’animals, que inclouen tan ocells com invertebrats.

Aquest registre va servir la comunitat científica internacional per corroborar el canvi climàtic. El figuerenc, Josep Peñuelas, del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), va ser qui va posar de relleu les observacions de Comas. El 2002 va publicar l’estudi “Canvis dels cicles vitals dels vegetals i els animals del 1952 al 2000 a l’àrea mediterrània” a la revista científica Global Change Biology.

D’en Josep Pañuelas i d’en Pere Comas n’havia sentit parlar en una columna de El País a l’escriptor Manuel Rivas i al llibre La Tierra herida, testimoni divulgatiu del canvi climàtic a partir d’una conversa entre l’escriptor Miguel Delibes i el seu fill Miguel Delibes de Castro, biòleg. Ara farà deu anys que vaig anar a visitar Peñuelas a la Universitat Autònoma de Barcelona perquè m’ho expliqués. D’aquí en va sortir l’article premiat “Pere Comas i el canvi climàtic“, publicat a Cavall Fort el maig del 2007.

Els nois i noies que van llegir-lo fa vuit anys ara estan a la vintena. Saben que la comunitat científica fa anys que corrobora l’escalfament del planeta a causa de l’ús de combustibles fòssils i s’hauran adonat que són moltes les resistències que cal vèncer perquè la política i l’economia corregeixin un mal que deixem en herència. L’acord de París planteja com a objectiu ideal aturar l’escalfament de la Terra a 1,5 graus des d’abans de l’era preindustrial. Al Vallès ja no ens queda gaire marge.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.