Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ara que toca fer resum de l’any que s’acaba, moltes de les seccions de tecnologia dels mitjans han aprofitat per recopilar algunes de les històries falses i faules que han circulat amb més força per les xarxes socials. Un exemple, especialment reproduït a molts mitjans és aquest de l’edició en castellà de la BBC sobre algunes «mentides que van circular per Internet el 2015».

És habitual en molts mitjans acusar «internet» o les «xarxes socials» de publicar mentides i rumors, un espai privilegiat per a la desinformació deguda la manca de cap tipus d’editor que contrasti la informació.

Tot i que aquesta percepció és certa, i les xarxes cada cop són més utilitzades per a difondre notícies falses, fins i tot de forma intencional i professionalitzada, els mitjans tradicionals no són, precisament un dic eficient a l’hora de frenar aquest tipus de pràctiques i el mite que aquests tenen més fiabilitat gràcies als seus mecanismes de corroboració podria, paradoxalment, acabar donant més credibilitat a faules a priori fàcilment desmuntables.

nens1. El primer exemple obre, precisament, a la llista de la BBC. Es tracta de la fotografia de dos nens petits abraçats, suposadament víctimes del terratrèmol que va sacsejar Nepal al maig. La imatge en realitat és de 2007 i va ser presa al Vietnam. Això, però, avisa la BBC «no va evitar que es propagués per Twitter i Facebook i que s’utilitzés per a sol·licitar donacions». Avui tothom ha publicat ja la veritable història de la imatge, però aquesta no va limitar-se a circular per les xarxes socials i va arribar a no pocs mitjans, però cap d’ells va optar per l’autocrítica i van preferir esborrar-la silenciosament de les edicions digitals.

2. Un altre cas que també es troba a la llista de la BBC: el de l’home que, davant la sentència judicial que l’obligava a donar la meitat dels seus béns a la seva dona després del divorci, decidia tallar-los tots per la meitat. El que era en realitat un muntatge publicitari va arribar en forma de notícia en nombrosos mitjans, la majoria dels quals no han rectificat ni eliminat del web, i alguns fins i tot ho van publicar després que la veritable història ja hagués sortit a la llum.

3. El vietnamita resident a Austràlia a qui Facebook li tancava el perfil per anomenar-se Phuc dat Bich –que en anglès podria sonar com «folla aquesta puta»- també és fàcil trobar-lo publicat encara. Tot i això, la BBC ja fa un mes que va trobar l’autor d’aquest hoax, qui va admetre la broma i va assegurar que ho havia fet per «demostrar la manca de credibilitat dels mitjans».

4. Les barbes no són com vàters, tal com va publicar, per exemple, l’ABC segons un suposat estudi estatunidenc. L’estudi no sols no era real, sinó que probablement ni tan sols va arribar a fer-se mai. La publicació de notícies basades en estudis poc científics, irrellevants o inventats –sovint amb vocació publicitària- és una tendència creixent als mitjans digitals, nous o tradicionals.

5. La ‘gihad sexual’ és l’espectacular nom amb què s’anomena la captació de dones per tal que els combatents de l’ISIS puguin desfogar-se. Així, aquestes voluntàries acceptarien mantenir relacions sexuals amb desenes o centenars de militants en unes relacions que uns imams legalitzarien segons criteris islàmics. La història és cridanera, però almenys des de 2012 que es posa en dubte de forma raonada per experts en la matèria. Tot i això, aquest any és possible trobar-la repetidament en mitjans com Telecinco o La Vanguardia. Sembla que les barbaritats de l’ISIS no són suficients per a alguns i hi ha fins i tot qui ha elaborat llistes de les mentides inventades sobre aquest grup integrista.

6. La insòlita reaparició pública del ministre de Defensa de Corea del Nord, Hyon Yong-chol, qui hauria estat executat amb un míssil antiaeri el mes de maig per aparèixer per televisió només uns dies més tard. La rectificació a penes va arribar a cap mitjà, que no van trigar gaire a publicar notícies similars d’execucions i matances sense cap font fiable que ho corroborés.

7. Però hi ha casos per a tot, fins i tot el de la notícia falsa que va resultar convertir-se en certa. El digital humorístic estatunidenc, The Onion, va publicar que els EUA regalarien un «carregament de míssils» a Israel en compensació per l’acord nuclear amb l’Iran. L’endemà va confirmar-se que Obama efectivament havia fet l’oferta. En aquest cas, però, l’ABC sí que va publicar només el desmentiment.