Com és habitual, Mèdia.cat tanquem l’any amb un balanç i un recull dels articles més llegits. El 2015 ha estat molt intens per aquest projecte, amb un canvi de web que suposava una renovació ambiciosa del projecte que continua desplegant-se segons ho permeten les capacitats materials i humanes del nostre equip. Així, hem incorporat a l’observatori l’arxiu d’articles de Ramon Barnils, un espai als blogs sobre comunicació més interessants i dinàmics del país i un pes més gran dels vídeos i àudios, així com una interacció més gran amb els nostres lectors, amb la possibilitat de comentar els articles, denunciar o proposar noves cobertures mediàtiques, o el llançament del Mapa de la Censura als Països Catalans, el nostre primer informe col·laboratiu. En els propers mesos acabarem de desplegar la resta de novetats previstes.

Pel que fa a les audiències, el 2015 ha permès consolidar els impressionants resultats del 2014, encara que no superar-los. Així, les 332.548 visites d’enguany suposen una caiguda d’un 7% respecte a l’any passat, que per ara continuarà mantenint el rècord d’audiència de Mèdia.cat. És el primer cop que l’Observatori no supera els seus resultats d’un any per l’altre. Per contra, els altres indicadors –pàgines llegides (500.003), temps en la pàgina o nous lectors- han millorat tots.

Per la seva banda, lAnuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics del 2014 ha aconseguit 31.107 visites i 1.647 descàrregues, el que suposa un creixement d’un 15%. El reportatge sobre l’opac finançament de Societat Civil Catalana ha estat el més llegit d’aquesta edició.

Pel que fa als articles més llegits de l’any, aquests són:

1. El Govern espanyol va cedir la base de Morón als EUA a canvi de la declaració d’Obama: Aquesta notícia no es basa en cap investigació pròpia ni en una exclusiva, sinó únicament en la lectura crítica de El Mundo, destacant els mateixos fets que explica el diari des d’un altre punt de vista. El resultat, un dels articles més llegits mai a Mèdia.cat amb més de 16.000 lectures.

2. Finalment va ser una emboscada però ningú rectifica: L’anàlisi de la manca de rectificació de la premsa generalista i esportiva sobre les primeres versions de l’assassinat del seguidor del Depor de La Corunya, Francisco Javier Romero, ‘Jimmy’, quan finalment va certificar-se que havia mort en una emboscada planificada per un grup d’extrema dreta i no en una «baralla» entre grups ultres rivals. També va superar les 15.000 lectures.

3. Contradiccions i sense sentits en la cobertura del crim de l’IES Joan Fuster: Una anàlisi d’urgència sobre algunes de les afirmacions més delirants que van omplir algunes de les hores i hores d’informació «últim minut» sobre els assassinats a l’IES Joan Fuster de Barcelona a l’abril.

4. Sis mantres mediàtics contra Ada Colau: Només guanyar l’alcaldia de Barcelona, Ada Colau va començar a rebre una bateria de desqualificacions, manipulacions i mentides. En aquest article vam recopilar-ne les més sonades i les vam agrupar en sis apartats.

5. Això no és una notícia, és publicitat: La publicació a El País d’un anunci sobre les ofertes de Telefónica com si es tractés d’una notícia és l’altra anàlisi que ha superat les 10.000 lectures. 2015 ha suposat l’any en el qual més articles de Mèdia.cat han superat aquesta xifra.

6. La Vanguardia va acomiadar un becari per l’opinió publicada al seu blog personal: L’abril del 2014 un becari de la secció d’esports de La Vanguardia va ser acomiadat de forma intempestiva per haver publicat un article al seu blog personal on criticava alguns aspectes de la línia editorial del diari respecte a la direcció del Barça.

arifur-rahman-bangladesh7. L’altra mirada sobre l’atac a Charlie Hebdo: Un recull de les vinyetes dels ninotaires de països musulmans sobre el brutal atac que va patir la revista humorística francesa.

8. Independentistes contra la CUP: Una primerenca recopilació –l’article és de l’1 d’octubre- dels tertulians i analistes de l’òrbita sobiranista que van començar a despatxar-se contra la formació anticapitalista quan aquesta va ratificar-se en la seva promesa de no investir Artur Mas.

9. Una ‘fàbrica infernal’ amb connexió figuerenca: Una ressenya d’un ampli reportatge de Le Monde sobre el tràfic de pesticides amb implicació d’una empresa de Figueres i que va ser totalment ignorat a la premsa catalana i gironina.

10. És La Vanguardia un diari ‘seriós’? Una anàlisi dels continguts irrellevants, morbosos i sexuals que poden trobar-se a l’edició digital del diari i que l’acosten més a un tabloide sensacionalista que al que tradicionalment s’ha anomenat «premsa seriosa».

Per altra banda, els cinc articles d’opinió més llegits de l’any són:

1. Xarlatans i pseudociència en màxima audiència, de Josep Gimeno. Aquesta columna manté per ara el rècord d’opinió més llegida de la història de Mèdia.cat.

2. TTIP d’experts “neutrals”, de Roger Vilalta

3. 8TV o el fracàs d’una estratègia política i mediàtica, de Josep Àngel Guimerà

4. Quan el porno eclipsa la informació, de Jordina Arnau

5. Si no nosaltres, qui?, d’Eli Borreda

I aquests són els cinc vídeos més vistos de l’any:

1. La diferència de tracte a Iglesias i Rivera a El Hormiguero en un ‘clip’ de dos minuts

2. Els cinc minuts censurats de Ciutat Morta

3. Una periodista danesa respon d’aquesta forma als qui li van robar i difondre les seves fotos nua

4. Humor: Un vídeo parodia En tierra hostil per explicar la situació política basca

5. La investigació sobre Josep Ramón Bosch que You Tube va intentar prohibir