La foto d’aquest article la vaig fer durant les protestes pel desallotjament de Can Vies. Ara, amb la nova Llei mordassa del PP, em podrien haver impedit fer-la. Quan cobreixo una manifestació a vegades ho faig amb una càmera a la mà. Encara que sigui la del mòbil. No sóc fotògraf, no és la meva feina, el meu diari ja té gent que s’hi dedica i en sap molt més que jo i les imatges que prenc no són per això. Senzillament, la fotografia sovint em serveix per tenir una altra perspectiva dels esdeveniments. I m’agrada. També és una bona excusa per ser més a prop dels embolics, no es poden explicar bé si els veus de lluny.

Aquesta relació amb les imatges m’ajuda a entendre algunes coses de la feina dels fotògrafs. Coses com que la Llei orgànica de seguretat ciutadana -coneguda per Llei mordassa- és un atac arbitrari a la llibertat d’informació. L’article 36.23 de la llei considera una infracció greu “l’ús no autoritzat d’imatges o dades personals o professionals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc l’èxit d’una operació, amb respecte al dret fonamental de la informació”. Què és l’ús no autoritzat? Quines imatges són perilloses? I qui ho decideix, sobre el terreny? No se sap. Imagina’t l’escena de la fotografia d’aquest article. Què hauria hagut de fer, acostar-me a un mosso i preguntar-li: senyor policia, els puc fer una fotografia?

Els antiavalots, quan fan feina, no conversen amb els periodistes -ho sé per experiència- i insistir en parlar-hi quan estan a punt de carregar és una mala idea. Què es pot fotografiar o enregistrar i què no? No se sap. No depèn de la possibilitat que es vegi la cara d’un agent, perquè si fos això Ahotsa.info no hauria rebut una amenaça de multa la Delegació del govern espanyol a Navarra per una fotografia on no es veu la cara de cap policia. Ara aquest cas serveix d’argument en una batalla legal ambiciosa contra aquesta legislació. Una batalla que es mereix el suport de qualsevol periodista.

Sense poder fotografiar i enregistrar amb llibertat les operacions en què intervenen policies no es pot explicar bé què hi passa. Es fa molt més difícil demostrar possibles abusos policials. I conec la qüestió per experiència: em va agredir un antiavalot l’any 2009 durant les sonades càrregues en les protestes contra els estudiants antibolonya, que cobria per fer vídeos per VilaWeb. Em va pegar amb la porra al braç on duia el braçalet de premsa. Les fotografies i els vídeos dels companys em van ajudar a demostrar-ho i a guanyar el judici. Ara s’haurien pogut fer aquestes fotografies? Identificaven l’agent que em va colpejar. Segons la Llei mordassa, tal com està feta, no queda gens clar. I atacar el periodisme d’aquesta manera també perjudica els policies que fan bé la seva feina: sense testimonis, sense imatges, es queden tot sols per avalar una actuació correcta.

La Llei mordassa és un atac legal a la llibertat d’informació. Tal com està redactat l’article 36.23 s’ha convertit una amenaça per al periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.