Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En política, son molts els qui creuen que tot està minuciosament programat i que fins i tot les decisions més rocambolesques són fruit d’una obscura estratègia ordida en un despatx ple d’assessors i de maquiavels. Els més escèptics i els qui hem entrellucat una mica de prop com són les cuines de la política ens encarreguem sovint de dir que no tots els reis porten corona. Ara, però, després dels últims episodis de la política catalana, només els més ingenus poden continuar amb aital creença.

Si no que ho preguntin a Carles Puigdemont, fins avui feliç alcalde de Girona, que a partir d’ara comprovarà com la vida se li omple d’escortes, inauguracions i discursos escrits per altri pels designis de l’atzar i el mal part d’unes negociacions més complicades que una ascensió a l’Everest amb espardenyes. Finalment, però, ell és l’ungit, i serà un periodista qui menarà el destí d’aquest país cap a la independència si tot va bé i trobem botes de muntanya per a tothom.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Que Carles Puigdemont sigui periodista no deixa de ser una anècdota. També és pare, amant de la música heavy, tuitaire actiu i fill de pastisser. Té, això sí, el mèrit d’unir en una mateixa persona dues de les professions suposadament més mal considerades per la societat: la política i el periodisme. Per als periodistes barnilers que ens apleguem sota el paraigua de Mèdia.cat, però, cal reconèixer que el fet té certa gràcia, perquè podem afirmar sense por a equivocar-nos ni a sonar massa mafiosos que Puigdemont és “un dels nostres”.

Redactor en cap d’El Punt, fundador de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) llargament somniada per Ramon Barnils i impulsor del Catalonia Today, és obvi que Puigdemont té una visió del país i de la professió amb la qual molts ens sentim còmodes. L’ACN és una estructura d’estat mediàtica, que ofereix des de fa anys una alternativa de qualitat a les agències de premsa estatals. Pel que fa al Catalonia Today, tot i que amb un impacte infinitament menor, fa evident la preocupació de Puigdemont per mostrar el país més enllà de les nostres fronteres territorials i lingüístiques. Ja el 1994 va publicar “Cata…què? Catalunya vista per la premsa internacional”, que anava en la mateixa direcció.

Tot això, però, li servirà de ben poc en la tasca de presidir el país. Segur que li resultarà molt més útil la seva experiència com a alcalde de Girona, diputat del Parlament o president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). I, com ha passat aquests darrers anys, la millor arma per resistir les escomeses que de ben segur vindran és saber que té un poble alegre i combatiu fent-li costat i empenyent quan convé. Que de l’ACN a l’ANC només hi va un petit canvi en l’ordre de les lletres i tan necessària és l’una com l’altra.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

3 Comentaris

  1. Baptista Basset

    Dades interessants:

    1. Va ser l’alcalde que va tancar els contenidors de fem als catalans pobres que passen fam per la crisi.

    2. La seua policia va matar una persona a comissària en estranyes circumstàncies.

    3. Dóna suport al règim de Tel Aviv que al 2014 va assassinar 17 membres de la premsa a Gaza i 550 nens i nenes.

    Molts punts febles per guanyar-se la confiança de la gent en un context de crisi i canvi històric. I molta feblesa política i moral per resistir els embats de l’Estat.

    Veurem.

    Abraçades.

  2. Xavier Martí

    “Va ser l’alcalde que va tancar els contenidors als catalans pobres que passen fam per la crisi”.

    Abans d’opinar a partir d’un titular molt cridaner, expliquem-ho tot. L’Ajuntament va justificar el tancament dels contenidor per raons d’higiene i dignitat. L’objectiu era derivar les persones que hi buscaven menjar al Centre de Distribució d’Aliments on rebrien l’assistència dels Serveis Socials i els aliments de forma més digne i segura.