Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Alegria, orgull de país i un gran somriure” o “presumim de país!”. Podrien ben bé ser comentaris penjats a Twitter el diumenge a la tarda, quan Carles Puigdemont era elegit com el president de la Generalitat de Catalunya per al període “postautonòmic i preindependent”, però no. Són del compte d’un dels programes televisius de prime time de TV3: Catalunya Experience, emès aquesta tardor-hivern i que ja ha anunciat que prepararan nous capítols.

Seguint el mateix nom de la campanya d’internacionalització de l’Agència Catalana de Turisme, el Departament de Nous Formats de la televisió pública ha produït una sèrie cuidada i bella que mata dos pardals d’un tret: donar a conèixer part dels nostres paisatges, del nostre patrimoni, de la nostra gastronomia, de les nostres festes, de la nostra oferta turística… a dins i a fora. Ho ha fet a través dels ulls d’estrangers que han estat convidats a venir: blocaires, fotògrafs, usuaris d’Instagram, persones conegudes, influenciadors. Uns visitants als quals se’ls vol sorprendre amb el bo i millor, fent que tinguin, precisament, una experiència única.

Aquesta producció amb la voluntat de potenciar l’autoestima dels catalans, i de fomentar el turisme, té detalls que grinyolen. Com passa en la majoria de programes i informatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): el marc. Per tant, ha estat habitual sentir a dir frases com ara “és l’últim poble català abans de França”. Com si tot allò que podríem adjectivar com a ‘català’ acabés a Portbou. Com si a l’altre cantó de la serra de l’Albera no hi hagués més de 4.000 quilòmetres quadrats amb mig milió d’habitants que s’autodefineixen com a catalans. Poc hi hauran anat. És mal de molts, com –per sort- ens fa notar sovint el company Aleix Renyé.

Això, just quan el Principat sota administració espanyola vol fer un salt per ser un país més del món. Això, quan sembla que és possible enfortir l’espai comunicatiu català. Això, quan el president de la CCMA, Brauli Duart, ha proposat de fer un consorci amb els mitjans públics balears i valencians. Això, quan Andreu Manresa ha assumit la direcció d’una IB3 que vol dignificar i es mostra obert a refer llaços. Això, quan Mònica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, espera poder reobrir RTVV durant aquest primer semestre del 2016 fent bo l’Acord del Botànic.

Mentrestant, però, les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya i de la Baixa Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, als llimbs i massa oblidades per la resta de catalanoparlants.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.