Ara que som en plena la temporada d’esquí 2015-16, és un bon moment per fer un repàs a les estacions d’esquí del nostre país, centrant-nos de moment en les d’esquí alpí i deixant per un altre dia l’anàlisi de les d’esquí nòrdic o de fons. Avui en dia, els Països Catalans compten amb 19 estacions d’esquí alpí en actiu (n’hi ha algunes més de tancades, provisionalment o del tot), de les quals 10 són a la Catalunya del sud, 7 a la Catalunya del Nord i dues més a Andorra. En total, el domini esquiable suma més de 1.000 km de pistes. Les estacions sud-catalanes agrupen 465 km de pistes esquiables, les andorranes 303 més, i finalment, les nord-catalanes, que de mitjana són més petites, en comptabilitzen 257 en conjunt.

Farem a continuació quatre rànquings diferents de les estacions d’esquí dels Països Catalans, segons la seva grandària (km de pistes), la capacitat dels seus remuntadors mecànics (persones que poden transportar per hora), el preu del forfet diari d’adult i el preu del forfet de temporada (en tots dos casos, preus d’aquesta temporada).

Com es pot veure en aquest primer gràfic, que contradiu una creença generalitzada, l’estació més gran pel que fa a longitud total de les pistes no és pas l’aranesa de Baqueira Beret, sinó l’andorrana de Grandvalira, que agrupa les antigues estacions de Soldeu-El Tarter i Grau Roig-Pas de la Casa. Grandvalira disposa de 118 pistes, la longitud sumada de les quals és de 210 km, repartits en 6 sectors diferents. Per la seva banda, Baqueira Beret té una oferta de 103 pistes, repartides en tres sectors, que sumen 155 km esquiables. En tercer lloc, trobem l’altra estació andorrana, Vallnord (que també és la suma de tres antigues estacions separades, Ordino-Arcalí, Pal i Arinsal), amb 93 km de pistes. I a continuació les dues estacions històriques de la Cerdanya sud-catalana, Masella i La Molina, amb 74 i 61 km respectivament. L’estació més gran de la Catalunya del Nord és la de Font-romeu Pirineus 2000, amb 58 km de pistes. Les més petites de tot el rànquing són La Quillana, al Conflent (Catalunya Nord) i Tavascan, al Pallars Sobirà (Catalunya Sud), cadascuna amb només 5 km esquiables dins de pistes.

El segon rànquing es refereix a la capacitat dels remuntadors mecànics en nombre de persones per hora. Cal dir que no s’han pogut obtenir dades de les set estacions nord-catalanes, perquè les respectives pàgines web no donen aquesta informació.

Els tres primers llocs coincideixen amb el rànquing anterior, amb Grandvalira molt per damunt de les altres dues, ja que gairebé les dobla en capacitat de remuntar esquiadors muntanya amunt. Cal dir que Grandvalira disposa de 66 instal·lacions mecàniques, 4 de les quals són telecabines. Baqueira Beret en té 34, de remuntadors, només un dels quals és telecabina. La resta del rànquing té algunes variacions respecte al primer, ja que, per exemple, La Molina té més del doble de capacitat que Masella, tot i trobar-se per sota d’aquesta en longitud esquiable. Passa una cosa semblant amb Port Ainé i Espot (totes dues formant part de la nova estació Skipallars, gestionada per FGC): mentre que la primera té els remuntadors amb més capacitat, la segona va una mica per davant en nombre de kilòmetres esquiables. Vall de Núria és l’estació que pot transportar menys persones alhora, tot i que falta saber la capacitat de les estacions nord-catalanes, alguna de les quals podria estar per sota.

I acabem amb dos rànquings que fan referència als preus dels forfets, és a dir, dels passis que permeten l’ús dels remuntadors i de les pistes. Hem buscat els preus de la temporada que ara comença en dues de les modalitats més utilitzades, el d’un dia sencer d’esquí i el de tota la temporada. Hi ha petites diferències que comentem més avall.

En aquest cas, l’estació més cara dels Països Catalans pel que fa al forfet diari és l’aranesa de Baqueira Beret, amb 49 € (sempre sense cap descompte ni tampoc assegurança). Tres euros més barat trobem el passi diari a Grandvalira –tot i ser molt més gran que Baqueira- i set euros més barat el trobem a Masella. Vallnord té un preu més assequible (36 €) que altres estacions més petites, com ara Boí-Taüll, La Molina, Font-romeu Pirineus 2000 o Els Angles (totes elles, entre 39 i 37 €). L’estació d’esquí més barata per disposar del forfet d’un dia és Tavascan, on només val 20 €.

Les diferències entre estacions encara són molt més grans si prenem com a referència els preus del forfet de tota la temporada d’esquí 2015-16, sense descomptes ni ofertes. Cal dir que gairebé totes les estacions tenien preus rebaixats si es compraven abans d’una data d’octubre o novembre, que ara ja està sobrepassada. Esquiar tota la temporada a Baqueira Beret és gairebé 200 euros més cars que fer-ho en la següent estació per preu (Grandvalira). Cal dir també que aquesta última fa descomptes molt importants als residents a Andorra (277 €, només) i als residents a l’Alt Urgell i la Cerdanya (535 €).

Pel que fa a les coincidències de preu entre els forfets d’Espot, Port Ainé, Vall de Núria i Vallter 2000, són perquè el forfet permet esquiar a qualsevol de les quatre, ja que totes són gestionades per la Generalitat a través de FGC. El forfet de la Molina, que és més car, també permet esquiar en les altres quatre esmentades. Les set estacions d’esquí nord-catalanes també tenen un forfet conjunt –anomenat en francès “Les neiges catalanes”-, que val 648 €. Finalment, cal destacar el preu força assequible de Vallnord, tenint en compte les dimensions de l’estació: només 500 €, que queden per 475 € si ja s’ha comprat el mateix forfet de temporada en anys anteriors. De Formiguera i La Quillana, totes dues a la Catalunya del Nord, ha estat impossible trobar aquesta dada.