Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Pocs dies abans de Nadal em vaig quedar atònita llegint un titular a El Periódico de Catalunya: El Govern de Dinamarca proposa confiscar els diners i les joies dels refugiats per pagar la seva manutenció. Dinamarca 2015? I de web a web, alguns mitjans ja ho donaven per fet Dinamarca requisará los objetos de valor a los refugiados para financiar ayudas sociales.

Aquesta és una de les moltes mesures que formen part d’una futura proposta de llei del govern liberal liderat per Lars Lokke Rasmunssen −que governa en minoria gràcies al suport de la dreta. Des del novembre passat el pla “per fer menys atractiva Dinamarca” als refugiats ha causat un intens debat públic, fins i tot el 19 de desembre provocà la dimissió de l’europarlamentari Jens Rohde, que va deixar al Partit Liberal. Un dels elements més destacats per diferents mitjans era que al país nòrdic s’havien recordat les pràctiques que els nazis van infligir als jueus, aspecte que també va ressaltar el president italià, Sergio Mattarella.

Fins aquesta setmana, Dinamarca i les seves polítiques d’asil no tornaven a la nostra actualitat. La primera notícia que vaig escoltar va ser al 3/24. El titular “Dinamarca confiscarà els objectes de valor dels refugiats per finançar-ne l’acollida” era exactament igual que alguns dels llegits el mes passat però amb data 13 de gener. S’havia aprovat doncs la llei? No, es tractava d’informació més que caducada perquè el contingut explicava exactament el que sabíem des de desembre. Quin sentit té explicar a la televisió una informació de fa un mes? On és l’actualitat? On queda el concepte canal de notícies?

El que ha passat a Dinamarca aquesta setmana és que el dimecres el govern ha aconseguit un pacte amb diferents partits polítics per poder tirar endavant aquesta mesura al projecte de la nova llei. Aquest és el tercer redactat del projecte i les dues principals novetats són: la primera, que els refugiats podran quedar-se 1.340 euros dels diners que portin, la resta els seran requisats per l’administració (fins ara es contemplava que fossin només 400). La segona fa referència a les pertinences, perquè en aquesta nova versió es reconeixeran els anomenats “objectes amb valor afectiu” com ara aliances de casament, retrats familiars o distincions honorífiques. Algun mitjà també diu que els ordinadors personals i telèfons mòbils “no correran perill”. El cinisme danès i la mala gestió d’aquesta crisi a nivell europeu em tenen absolutament perplexa.

En general la notícia va signada per agències, o redacció i agències a El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui, El País i La Razón. Em crida l’atenció que els protagonistes al titular de tots els mitjans són “refugiats”, excepte a La Vanguardia “immigrants”.

Llegeixo que la votació sobre aquest projecte de llei tindrà lloc el dia 26 de gener. M’agradaria que el 3/24, en tant que mitjà públic que paguem entre tots, donés el resultat puntualment aquell dia sobre un fet tan transcendental i no passat un mes. I si no és pregar massa, que ho lligués amb una peça d’aquelles d’efemèride a veure si aconsegueix despertar l’empatia a casa nostra, perquè l’any 1939 quan les tropes franquistes entraven a Barcelona aquell dia, milers de persones emprenien el camí de l’Exili cap a la democràtica França −altres ja ho havien fet i milers i més milers els seguirien en pocs dies. A aquells centenars de milers de republicans, sí, centenars de milers exactament igual que els exiliats sirians que fugen de la guerra avui també els gendarmes i soldats francesos els van confiscar moltes de les seves pertinences, entre les quals sens dubte hi havien “objectes de valor afectiu”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.