Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La infiltració de la publicitat en el que hauria de ser informació periodística és cada cop més habitual i complexa i les empreses cada vegada empren mecanismes més sofisticats per tractar de «colar» els seus missatges publicitaris en l’espai destinat a informació.

A vegades, però, no els cal escalfar-se massa el cap i mitjans –en aquest cas El Món- publiquen un anunci amb tota la informació que la companyia –Vueling- necessita per vendre els seus productes. El titular mateix ja està redactat en formar publicitari: «Vola de Barcelona a un centenar de destinacions des de 20 euros» i el subtítol ja fa referència al nom de l’empresa que llença l’oferta per tal que ningú es despisti. Finalment, i després d’oferir tota la informació necessària per convèncer el potencial client, la «notícia» ofereix un enllaç al web de l’empresa per tal de poder comprar els bitllets directament i còmoda. Cap avís de què es tracta d’un «contingut patrocinat» – l’eufemisme que cada cop empren més diaris digitals per enllaçar anuncis que estan maquetats i presentats com una notícia- pel que no pot saber-se si Vueling ha pagat per aquesta publicitat o realment la direcció de El Món ha decidit que aquesta oferta de la companyia aèria era tan rellevant com per a noticiar-ho.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

contingutpatrocinat notícies-anunci

Aquest potser és el més evident, però hi ha moltes altres fórmules per aconseguir convertir contingut publicitari en «informatiu». Un mecanisme típic és l’elaboració d’estudis amb una base més o menys científica –a vegades ni això, com en el cas del «Blue Monday»– per tal de recomanar el consum de cert producte per motius, sobretot de salut o benestar. El problema és que és més difícil publicitar empreses concretes i normalment beneficia tots els productors d’un mateix gremi per igual.

Una versió més complexa és convertir en notícia el fet mateix que molta gent comprarà aquest producte, aconseguint, d’aquesta forma un «efecte crida» en què l’avançament informatiu i la creació mateixa de l’esdeveniment acaben barrejant-se. Seria el cas de les rebaixes o el «black friday».

Un altre és convertir una novetat comercial en un fet noticiable per si mateix, la tècnica preferida dels sectors tecnològic i cultural, que fins i tot compten amb seccions específiques per a fer-ho, encara que a vegades superi aquestes i aconsegueixi arribar a portada.

Però en cas que tot això falli sempre queda l’estil directe d’El Món, però en aquest cas no hi ha dubte en com s’ha pagat l’anunci-notícia, si l’empresa publicitada és una de les principals accionistes del diari, com és el cas de Telefónica i El País.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019