Hem encetat una beta difícil de tancar, un filó del que ningú es resisteix a deixar de banda, a explorar, i fins i tot, a anar-hi més enllà. Qui avui és diputat i president del grup parlamentari de la CUP Joan Garriga ‘Nana’ deia fa uns dies en una entrevista a Ràdio Terra que el que s’ha anomenat #pressingCUP passaria als manuals de les facultats de periodisme. No sabem si tant, però possiblement passaria a ser exemple d’exercici professional epidèrmic, superficial, aquell que passa de puntetes sobre temes gruixuts sense aprofundir-hi, fer créixer el tòpic i defensar l’interès d’una informació en virtut del propi relat editorial.

Aclarida la investidura del 130è president de la Generalitat hem sabut que segons la perruquera del nou inquilí de Palau el seu pentinat és d’un estil “bastant progre”, on va fer el primer àpat com a president de la Generalitat i altres detalls de dubtosa qualitat informativa.

Agafada la piulada com a declaració oficial o el post de Facebook a document polític per a la reflexió, la utilització de les xarxes per part del periodisme bandeja una necessitat imperiosa d’aprofundir més enllà de l’anècdota. I fa perdre oportunitats per anar més enllà de la xafarderia i la futilitat.

I així, el comentari a les xarxes socials sobre una entrevista al fiscal Pedro Horrach on s’hi veia un carro de la compra de Mercadona carregat de capses, obliga a l’audiència de Palma que es troba jutjant el cas Nóos a desfer-se amb camions d’una desena de carros que utilitzaven als jutjats per a traslladar els arxius i expedients. Els funcionaris els han substituït per cadires de rodes. Quedar-se en préstec un carro de supermercat és lleig. Però que un dels tres pilars de la nostra democràcia funcioni en cadira de rodes no em direu que no és una bona metàfora. Hauríem de veure amb què va el periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019