Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El començament del 2016 està sent especialment sagnant per als periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació en general. Des de principi d’any –i concentrats en només nou dies- ja han estat assassinats 15 treballadors de la comunicació arreu del món.

Els primers a obrir la llista, el 12 de gener, van ser el periodista Saif Tallal i el càmera Hassan al-Anbaki, de la televisió iraquiana Sharqiya TV morts a trets per milicians emmascarats, que van interceptar el cotxe en el qual viatjaven i els van executar. Aquest canal té una línia editorial crítica amb el govern de Bagdad. Iraq és un dels països més perillosos del món per a l’exercici del periodisme i el 2015 van morir-ne 10 professionals durant l’exercici de la seva feina.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El 16 de gener mataven, també per trets en una acció sense reivindicar, el periodista pakistanès Muhammad Umar. I només tres dies després, el 19, el seu col·lega i compatriota, Mehboob Shah Afridi, moria en un atemptat amb bomba perpetrat per un atacant suïcida a un control policial prop de la ciutat de Peshawar.

També el 19 de gener es feia pública la mort de la fotògrafa franco-marroquina Leila Alaoui, ferida tres dies abans en un atac gihadista a un hotel d’Ouagadougou, capital de Burkina Faso, qui es trobava al país fent un reportatge sobre la situació de les dones. En el mateix atemptat també va morir el conductor d’Alaoui, Mahamadi Ouédraogo. Ambdós es trobaven aparcats davant el cafè que va ser un dels objectius de l’escamot gihadista, que en total va matar 23 persones.

El 17 de gener moria durant un bombardeig saudita a Sanà, capital del Iemen, el periodista Almigdad Mojalli. Un míssil va explotar just on es trobava, precisament cobrint les conseqüències d’aquests bombardeigs. El 2015 van morir violentament deu periodistes en aquest país àrab, immers en una guerra civil i una agressió internacional.

Finalment, ahir 20 de gener morien vuit treballadors de la informació en dos incidents diferents. El primer seria el conegut periodista veneçolà Ricardo Durán, qui va ser disparat al cap per uns desconeguts que li havien demanat que sortís de casa seva per parlar amb ells. Durán és un periodista i presentador de televisió molt conegut a Veneçuela per la seva simpatia amb la revolució bolivariana, el que li havia comportat nombroses amenaces per part de grups opositors.

El mateix dia, un atac amb bomba contra l’autobús que transportava el personal del canal afganès Tolo TV va matar set persones i en va ferir unes altres 26. Un grup talibà va reivindicar l’atac, definint-lo com una «revenja» per les «mentides» que, a parer seu, Tolo TV difonia sobre el grup.

A aquestes morts encara cal sumar-hi la precària situació del periodista palestí Mohammed al-Qiq, empresonat per Israel, qui ja fa 60 dies que es troba en vaga de fam i es tem per la seva vida. Al-Qiq, corresponsal d’una televisió saudita, ha denunciat haver patit tortures a la presó, i des del 12 de gener se li aplica l’alimentació forçosa.

Segons càlculs de la Federació Internacional de Periodistes (IFJ en les seves sigles angleses), durant el 2015 van ser assassinats arreu del món 112 periodistes, però si el ritme d’aquests primers dies de gener es manté, el 2016 podria ser encara més dramàtic per a aquesta professió.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019