He convocat els meus alumnes de tercer de Periodisme de la UAB a l’estudi 2 de ràdio a les 12 del migdia. Els he demanat que no hi faltin, que hi haurà una “sorpresa”, però no els he dit res més. Segons el calendari de pràctiques, avui toca escoltar uns informatius radiofònics que van elaborar fa uns dies per examinar-ne els errors, un exercici que no desperta gaire passions i que podrem resoldre en l’última de les tres hores de classe que tenim. Per això els insisteixo que no hi faltin. I em creuen: prop d’una vintena d’ells -moltes més noies que nois, com sempre passa en aquesta carrera- s’escampen per les tres grades de l’estudi de ràdio.

La “sorpresa” és la presència d’un grup de persones d’Obertament, la plataforma d’entitats que des del 2010 lluita contra l’estigma i la discriminació a persones que tenen algun problema de salut mental. No vénen pas a fer una xerrada, sinó a treballar amb els futurs periodistes una situació que es poden trobar quan exerceixen la professió, una mena de “simulació de rols” que transcorre en una emissora durant una tertúlia en directe. No puc explicar gaire més, perquè aquesta experiència és previst que es repeteixi amb altres grups d’estudiants i si la desvelo, deixarà de ser sorpresa i perdrà tota la seva efectivitat.

El que sí que puc dir és que la reacció dels meus alumnes ha passat de la incredulitat comprensible inicial a un interès creixent durant la realització de la pràctica, i en la part final -on han pogut conversar amb tres activistes d’Obertament, que els han explicat la seva experiència personal amb diferents trastorns de salut mental-, s’han mostrat proactius i molt satisfets que els hàgim fets partícips d’aquest experiment. Alguns m’han confessat, ja fora de classe, que mai s’havien plantejat que des de la pràctica periodística es contribuís tant a estigmatitzar les persones que pateixen problemes de salut mental. Que a partir d’ara vigilaran què diuen i com ho diuen quan hagin de tractar notícies que hi tenen a veure. En definitiva, que els hem obert els ulls respecte una problemàtica que continua sent tabú i que fa que moltes persones que han tingut trastorns de salut mental siguin discriminades socialment.

Com es va informar en el seu moment, fa mesos que el Grup Barnils i Obertament treballen colze a colze en l’Observatori de Mitjans i Salut Mental, que permetrà visibilitzar el tractament de la salut mental que han fet els principals mitjans de comunicació del país el anys 2014 i 2015. Mentre esperem amb candeletes els primers informes d’aquest Observatori, no sobra pas que comencem a pensar fórmules per traslladar aquesta inquietud als estudiants de les diferents facultats que imparteixen periodisme. Els comunicadors del futur són la clau perquè no es repeteixin els mateixos errors que els mitjans d’avui fan quan relacionen tant a la lleugera salut mental i violència o quan es confon trastorn mental amb disminució psíquica.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.