Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Quan podem considerar que un tema silenciat als mitjans de comunicació deixa d’estar-ho? En quin punt un silenci mediàtic deixa de ser-ho? És quan surt un dia als principals diaris? Quan se’n fa un 30 Minuts? Quan al Parlament s’aproven resolucions que hi fan referència?

El 2010, la primera edició de l’Anuari dels Silencis Mediàtics obria amb un reportatge sobre una mort i diversos maltractaments impunes als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona i València. Cinc anys després, en aquest 2015 que acabem de tancar, el Parlament de Catalunya aprovava una resolució a favor del tancament dels CIE, la televisió pública catalana emetia un reportatge sobre el tema en horari de màxima audiència i a finals d’any el de Barcelona tancava les seves portes temporalment. Mentre l’activisme segueix lluitant pel tancament definitiu d’aquests centres, podem parlar de victòria mediàtica?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’existència dels CIE i allò que hi passa a l’interior complien els requisits per ser un silenci mediàtic “de manual”. Afecten un col·lectiu vulnerable i generalment invisibilitzat, com són els immigrants en situació irregular, que històricament apareixen poc als mitjans i quan ho fan s’acostumen a associar a situacions de conflicte. A més, en els casos de morts o acusacions de maltractaments, hi té molt de pes –o fins i tot, de vegades, exclusivitat– la versió policial, sense contrastar-la amb les versions dels interns o de les entitats que els donen suport. Quan finalment se’n parla, sovint és a partir de casos molt concrets que ocupen titulars un dia, però que l’endemà passen a millor vida sense aprofundir en el funcionament d’aquests centres o aportar més context.

Al llarg dels últims anys, de mica en mica, els mitjans s’han fet ressò i han aprofundit en les condicions de vida del CIE, han relatat acusacions d’abusos i han explicat qui fleta els vols de deportació i quant costen a l’erari públic. Mentrestant, però, se segueix restringint l’accés a aquests centres als periodistes que volen explicar què hi passa, com és el cas dels autors d’aquest recent i recomanable documental sobre el CIE de Sapadors.

Un cop més, ha estat gràcies a l’aliança dels moviments socials amb alguns periodistes i mitjans compromesos que s’ha anat difuminant l’opacitat i s’ha aconseguit generar un debat públic sobre el tema. A les portes d’una nova mobilització, convocada per demà dissabte davant del de la Zona Franca per exigir-ne el tancament definitiu, cal reivindicar que per tancar els CIE ha calgut –i seguirà fent falta- trencar molts silencis.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019