Si ens fixem únicament en criteris estadístics, podria afirmar-se sense gaire marge d’error, que el segon lloc més perillós del món, després del despatx del president de l’FMI, és la planta de direcció de l’extingida Radiotelevisió valenciana.

L’expresident del Consell d’Administració de RTVV Miquel Domínguez, l’home que va signar l’ERO més massiu viscut per un mitjà de comunicació al nostre país i que va concitar les ires dels treballadors de l’ens públic, es troba pràcticament imputat –en espera que ho confirmi el TSJCV per la seva condició d’aforat, ja que és parlamentari autonòmic- arran del cas obert per l’anomenada Operació Taula. Domínguez, però, no va cometre els seus presumptes delictes de blanqueig de diners en la seva funció de directiu televisiu, sinó en la de regidor responsable de la policia local de l’Ajuntament de València. També era durant el desenvolupament d’aquest càrrec que Domínguez filmava periodistes crítics amb la gestió de Rita Barberá.

Aquest no és l’únic exdirectiu de RTVV imputat a partir d’aquesta operació. Vicente Burgos, va formar part de l’últim i breu Consell d’Administració del canal públic –el qui va signar l’ordre de desconnexió- i va ser detingut dimarts 26, durant la primera batuda de la Guàrdia Civil i, posteriorment alliberat amb càrrecs.

Un any abans havia estat encausat Ernesto Moreno, l’últim president del Consell d’Administració de RTVV –el mateix del qual havia format part Burgos- per unes irregularitats durant la seva gestió del Palau de les Arts que podrien superar el mig milió d’euros en comissions i sobrecostos.

Domínguez, Burgos i Moreno no són més que els continuadors d’una llarga saga de directius de RTVV que han tingut problemes amb la justícia. El grup més nombrós d’imputats prové de la branca televisiva de la Gürtel, la que investiga el cost de la cobertura de la visita del Papa a València del 2006 i si aquest va inflar-se per finançar el PP i repartir regals entre diversos alts càrrecs autonòmics. D’aquest capítol hi ha els noms de Pedro García, exdirector de RTVV; Vicente Sanz, exsecretari general –posteriorment també condemnat per assetjament sexual a diverses treballadores, encara que va evitar la presó en arribar a un acord amb les seves víctimes-; Juan Prefaci, també exsecretari general en substitució de Sanz; Ricardo Calatayud, exdirector econòmic i financer; Luis Sabater, excap del departament tècnic; Antonio de la Viuda, exdirector d’antena; Victor Llanes, exassessor jurídic; Encarna Pérez, exadvocada de RTVV, i Benjamín Iñiguez Escuder, excap de compres.

imputats-rtvvL’altre gran grup provindria de la cúpula de RTVV de l’època en què Lola Johnson dirigia la radiotelevisió, responsable d’un forat de 1.300 milions d’euros per sobrecostos, malversació i cobrament de dietes astronòmiques. Juntament amb Johnson, van ser encausats José López Jaraba, exdirector general; Luis Redondo, exdirector de Canal 9; Nuria Romeral, exdirectora de Ràdio 9, i Lluís Motes, exdirector d’informatius de Canal 9. Més endavant, un jutjat de Paterna aixecaria la imputació a Johnson, Motes i Romeral, però aquesta primera tornaria a asseure’s davant un jutges, aquest cop encausada pel ‘cas Valmor’.

Una altra exdirectora general de RTVV, Genoveva Reig, també es troba imputada,, però en aquest cas per la causa oberta per la trama Brügal, centrada a Alacant.

Els únics exalts directius dels darrers anys que, per ara, no es troben en el punt de mira de la justícia són la darrera directora de Canal 9, Rosa Vidal, i l’exsecretari general Alejandro Reig, encarregat de signar les 1.198 cartes d’acomiadament de l’ERO que, posteriorment, van ser anul·lades. Reig, però, va presidir la Fundació de la Ciutat de les Arts i les Ciències fins a la seva liquidació, un ens estretament vinculat al ‘cas Nóos’ i amb diversos exdirectius imputats per aquesta qüestió.

Rectificació: En una primera versió d’aquest article s’explicava que l’exdirector financer d’RTVV Antonio Hervás havia estat imputat. En realitat només va ser citat com a testimoni i mai va arribar a estar encausat. La seva declaració juntament amb altres testimonis que sí que van resultar imputats pel jutge va motivar aquesta errada. Disculpin les molèsties.