Avui mateix s’ha sabut que el grup de treball sobre les detencions arbitràries de l’ONU ha determinat que la detenció de Julian Assange –fundador de Wikileaks i ‘cervell’ de la filtració de documents oficials més gran de la història- va ser il·legal.

Assange ha estat obligat a recloure’s a l’Ambaixada de l’Equador a Londres des de 2012 sota l’amenaça de ser detingut si l’abandonava per tal de ser extradit a Suècia, on té un judici pendent per una suposada agressió sexual. Assange sempre ha al·legat el seu temor a un lliurament posterior als EUA –on podria ser jutjat per espionatge- per negar-se a ser traslladat a Suècia.

El cas suposa una de les persecucions contra la llibertat d’expressió més rellevants a escala global del segle XXI, tant per la quantitat de països i actors involucrats com per la rellevància de la informació difosa per Assange i Wikileaks. Però tot i això sobta el desinterès que han mostrat les principals organitzacions occidentals en defensa de la llibertat d’expressió i informació, així com de defensa de la integritat dels periodistes i les seves fonts. Encara que aquestes entitats han criticat la persecució d’Assange per part del govern dels EUA, aquestes crítiques han estat, massa sovint, molt laxes i, sobretot, s’han anat diluint en el temps a mesura que el cas s’allargava sense símptomes de resolució.

Reporters sense Fronteres, probablement l’ONG més important en defensa de la llibertat d’informació i de denúncia de la censura va donar suport, en un principi, a Julian Assange, però després li va retirar parcialment, tot acusant-lo de no fer prou per protegir les fonts. Després, les seves protestes per la situació d’Assange són molt esporàdiques i el cas ni tan sols surt mencionat al seu Informe anual per la llibertat d’expressió, una de les iniciatives més importants de l’organització i un dels documents més respectats en la matèria. A l’article on s’analitza la llibertat de premsa al Regne Unit no s’esmenta Assange i s’assegura que al país hi ha zero periodistes i col·laboradors empresonats, el que és cert, però oblida la situació de reclusió forçada d’Assange.

Al portal de la Federació Internacional de Periodistes (IFJ en les seves sigles angleses) que agrupa desenes de sindicats de periodistes d’arreu del món i que habitualment organitza campanyes en defensa de la integritat dels treballadors de la informació només s’hi troba una menció a Julian Assange. Al congrés que la IFJ va realitzar el 2013 va aprovar-se una moció demanant la fi de la pressió sobre ell i lamentant la persecució sobre Wikileaks.

Un cas encara més flagrant és el del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ, sigles angleses) amb seu a Nova York. Si bé el 2010 el CPJ va exigir la no persecució d’Assange en una carta al govern dels EUA des de llavors no s’ha tornat a pronunciar. Al seu web hi ha sis articles on se cita Assange. La meitat, però, són crítiques al govern de l’Equador assegurant que utilitza la protecció a Assange com una «excusa» per amagar les seves tendències autoritàries. Només en un article s’analitza la política de Barack Obama respecte als filtradors amb un to i enfocament molt més neutral que les peces sobre l’Equador, sobretot si és té en compte el nivell de persecució que aquestes han patit.

Les organitzacions que han trencat mínimament aquesta tendència han estat l’Índex sobre la Censura –una revista independent que dóna cobertura als atacs a la llibertat d’expressió arreu del món- i Ifex, una plataforma global de diferents organitzacions de defensa dels drets humans, especialment dels d’informació i premsa.

L’Índex sobre la Censura, amb seu a Londres, va ser dels pocs que va manifestar públicament els seus dubtes sobre la credibilitat de les acusacions de la Fiscalia sueca contra Julian Assange i també ha publicat anàlisis on compara la seva figura com un símbol de la llibertat d’expressió davant d’un altre australià que significaria el contrari: Rupert Murdoch. Tot i això, el seu mapa de la llibertat de premsa oblida referir la reclusió obligada d’Assange en la seva edició actual.

A la web de l’Ifex s’hi pot trobar la petició al govern dels EUA d’acabar amb la persecució cap a Wikileaks més recent, publicada el juny de 2014, fa quasi un any i mig. També s’hi pot trobar l’única referència a les aportacions d’Assange a la censura i control d’internet, una investigació i unes denúncies –materialitzades en un llibre-, però, que no semblen haver despertat massa interès en el conjunt d’aquestes organitzacions.