Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No sé les xifres d’audiència que registrarà el documental sobre la PAH que ha emès aquest dimarts a la nit TV3. Qui l’hagi vist, però, difícilment l’oblidarà i de ben segur que es farà moltes preguntes i les comentarà, de manera que es socialitzarà el drama i la injustícia que reflecteix La granja del pas.

Quants anys fa que sentim a parlar de la PAH? Per a quants de nosaltres era una realitat coneguda però molt llunyana fins aquest dimarts? Ens havíem plantejat col·lectivament qui i què hi ha darrere del concepte d’afectats per la hipoteca? Els mitjans públics (i no públics) ens havien ensenyat la cara més dura d’aquesta realitat que es viu als pobles i ciutats on vivim? Per variar en aquest tema també ens havíem acostumat a les xifres: un nou desnonament com qui parla d’una nova mort al Mediterrani…i el bàlsam de les xifres creixents va fent el seu efecte d’embetumar amb indiferència general.

Aquest dimarts, però, les cares, les mirades i les vivències reals de diversos ciutadans i ciutadanes que no tenen cobert un dret bàsic com el de l’habitatge han entrat a les nostres cases i difícilment en sortiran. La granja del pas mostra realitats dures com a punys massa silenciades, massa aïllades i envoltades de prejudicis a falta (fins ara) de formats com aquest reportatge vivencial que permet desmitificar, conèixer de forma clara i entenedora el conflicte i fer-se preguntes. La clau, al meu entendre.

“No hi ha dret, com pot ser que hagin rescatat els bancs abans que les persones?” La pregunta retòrica que ha fet la meva mare mentrestant escoltava un dels testimonis. I suposo que aquesta ha estat la tònica general. Per això considero tan necessari i essencial aquest documental de format rigorós i colpidor que ha posat rostre a un conflicte (per desgràcia, com tants altres) massa abstracte per a la gran majoria de nosaltres.

Un altre dels comentaris: “Però si podríem ser nosaltres”. Frase clau perquè indica empatia, en aquest cas amb la gent de l’assemblea de la PAH. El documental ha indignat i ha fet ressorgir la ràbia davant la injustícia i segurament ha fet plantejar on hem arribat com a societat i si realment ens creiem que encara vivim al primer món. Aquest és un exemple del periodisme que reivindico perquè permet transformar, sí, i que massa sovint trobem a faltar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.