Ha servit d’alguna cosa l’estat d’emergència francès? Redacció 11 febrer 2016 Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.El Senat francès va aprovar dimarts la prolongació de l’estat d’emergència –vigent des dels atemptats de París de novembre- durant tres mesos més, encara que la mesura no serà definitiva fins dimarts vinent, quan l’ha de votar l’Assemblea Nacional. La prolongació de l’estat d’emergència ha passat sense massa debat i només amb protestes d’algunes ONG de drets humans i manifestacions significatives, però no massives, a diferents ciutats. Aquest acudit del Courrier Picard, un diari local de la Picardia, pot servir per il·lustrar el nivell dels debats a la càmera alta. L’amenaça terrorista és la justificació per mantenir aquestes mesures excepcionals –que en part es volen fer permanents amb un canvi constitucional- que suposen greus restriccions a diferents llibertats civils, inclosos els drets a la lliure expressió i reunió. Però qui és el balanç de les mesures excepcionals després dels tres primers mesos d’estat d’emergència? Segons un teletip d’EFE, reproduït per nombrosos mitjans catalans i espanyols, «s’han efectuat 3.336 escorcolls sense autorització judicial, un dels quals va permetre avortar un nou atemptat; s’han detingut 344 persones i s’han confiscat 578 armes, 42 d’aquestes de guerra». Un recompte més detallat del diari catòlic La Croix, però, permet trobar importants oblits a aquesta llista. I és que dels 571 procediments judicials oberts, 210 corresponen a vulneracions de les lleis sobre possessió d’armes i 202 estan relacionades amb drogues. La resta tenen altres motivacions, com normes de salut o estança irregular. Dels 28 casos oberts per terrorisme, 23 ho són pel delicte d’apologia, una figura complexa i que té una complexa frontera amb la llibertat d’expressió, com s’ha pogut comprovar aquesta setmana a Madrid. Només cinc dels encausats estan directament relacionats amb fets etiquetats com a terrorisme. Aquests resultats fan que el diari es pregunti per l’eficiència d’aquests mètodes: «molts se sorprenen per l’escàs nombre de procediments en relació al d’escorcolls». La cara B de l’estat d’emergència –també oblidat per EFE- és la persecució sense garanties judicials de milers de ciutadans –407 d’aquests detinguts en arrest domiciliari, pel que no poden treballar o viatjar- i l’estigmatització generalitzada dels francesos musulmans o d’origen àrab, segons han denunciat ONG com Amnistia Internacional. A més, el projecte de llei pel qual els condemnats per terrorisme amb doble nacionalitat podrien perdre la condició de francesos –motiu pel qual ha dimitit la ministra de Justícia- podria dividir la societat entre ciutadans de primera i de segona.
