Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El Senat francès va aprovar dimarts la prolongació de l’estat d’emergència –vigent des dels atemptats de París de novembre- durant tres mesos més, encara que la mesura no serà definitiva fins dimarts vinent, quan l’ha de votar l’Assemblea Nacional.

estat d'emergènciaLa prolongació de l’estat d’emergència ha passat sense massa debat i només amb protestes d’algunes ONG de drets humans i manifestacions significatives, però no massives, a diferents ciutats. Aquest acudit del Courrier Picard, un diari local de la Picardia, pot servir per il·lustrar el nivell dels debats a la càmera alta.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’amenaça terrorista és la justificació per mantenir aquestes mesures excepcionals –que en part es volen fer permanents amb un canvi constitucional- que suposen greus restriccions a diferents llibertats civils, inclosos els drets a la lliure expressió i reunió.

Però qui és el balanç de les mesures excepcionals després dels tres primers mesos d’estat d’emergència? Segons un teletip d’EFE, reproduït per nombrosos mitjans catalans i espanyols, «s’han efectuat 3.336 escorcolls sense autorització judicial, un dels quals va permetre avortar un nou atemptat; s’han detingut 344 persones i s’han confiscat 578 armes, 42 d’aquestes de guerra».

Un recompte més detallat del diari catòlic La Croix, però, permet trobar importants oblits a aquesta llista. I és que dels 571 procediments judicials oberts, 210 corresponen a vulneracions de les lleis sobre possessió d’armes i 202 estan relacionades amb drogues. La resta tenen altres motivacions, com normes de salut o estança irregular. Dels 28 casos oberts per terrorisme, 23 ho són pel delicte d’apologia, una figura complexa i que té una complexa frontera amb la llibertat d’expressió, com s’ha pogut comprovar aquesta setmana a Madrid. Només cinc dels encausats estan directament relacionats amb fets etiquetats com a terrorisme.

Aquests resultats fan que el diari es pregunti per l’eficiència d’aquests mètodes: «molts se sorprenen per l’escàs nombre de procediments en relació al d’escorcolls».

La cara B de l’estat d’emergència –també oblidat per EFE- és la persecució sense garanties judicials de milers de ciutadans –407 d’aquests detinguts en arrest domiciliari, pel que no poden treballar o viatjar- i l’estigmatització generalitzada dels francesos musulmans o d’origen àrab, segons han denunciat ONG com Amnistia Internacional. A més, el projecte de llei pel qual els condemnats per terrorisme amb doble nacionalitat podrien perdre la condició de francesos –motiu pel qual ha dimitit la ministra de Justícia- podria dividir la societat entre ciutadans de primera i de segona.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019