Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa cosa d’un parell de dies, a la profunda tristesa d’una notícia tràgica hi havíem d’afegir, novament, l’agreujant d’una mala gestió comunicativa. Un altre cop, i ja en són massa, la dictadura del clic va sotmetre el periodisme.

És per això que des de la meva còmoda posició actual –i amb el simplisme voluntari per bandera– vull fer una proposta ambiciosa: un pacte. Un gran pacte entre periodistes i lectors per deixar de banda la immediatesa extrema. Proposo que tots plegats arribem a l’acord que a partir d’avui mateix ens és absolutament igual qui serà el primer en oferir-nos una informació.

No. Ja no voldrem mai més ni publicar ni saber les coses 5 minuts abans. Ni vuit hores. I ni molt menys abans que passin. I els periodistes ja no hauran de córrer més. A partir d’ara tindran temps de contrastar les coses abans de publicar-les, perquè serà això, el rigor, el que els exigiran els seus lectors. Rapidesa? No si us plau, prengui’s el seu temps. Truqui, contrasti, escrigui bé i llavors publiqui-ho. Expliqui-m’ho d’aquí una estona, que ho vull saber bé.

Sóc conscient que demano un impossible. Però seria fantàstic si el periodisme pot recuperar algun dels valors que ha perdut amb pas del paper al digital. Potser així, a partir d’ara, ens podrem estalviar espectacles com el de fa uns dies. El dels que s’equivoquen i el dels que alliçonen els que s’equivoquen. Tots hi guanyem.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.