Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Hi ha poques coses en què els valencianistes d’arrel ‘blavera’ i els de ‘fusteriana’ estiguin d’acord, però una d’elles és el malestar que els genera els gags de El Intermedio sobre la situació política valenciana.

La polèmica no és nova i quan l’humorista Dani Mateo va relacionar les gravacions d’Alfonso Rus amb el «gen dels valencians», poc abans de les eleccions autonòmiques de maig, va tenir fins i tot resposta oficial del llavors conseller de Governació pel PP, Luis Santamaría, que Las Provincias va fer seva en un indignat article. O una altra, més pintoresca, de part del concursant televisiu, John Cobra.

Però a l’altra banda, el blog col·lectiu d’anàlisi política, La Paella Rusa, o el politòleg Francesc Miralles –gens sospitosos de simpatitzar amb el PP- han criticat també aquest biaix a l’hora d’informar i fer broma sobre la corrupció al País Valencià.

No pot acusar-se als valencians de no saber riure’s d’ells mateixos ni tenir capacitat autocrítica. Còmics com Xavi Castillo o Eugeni Alemany tenen gran èxit de públic amb les seves obres paròdiques sobre la realitat i la cultura valencianes. Però quan els acudits vénen de Madrid –o de Catalunya, donada la nacionalitat de Dani Mateo- sembla que algunes coses perden gràcia.

Les dues darreres setmanes, en què han sortit a la llum dos importantíssims escàndols de corrupció del PP encadenats, el primer a València i el segon a Madrid és un bon moment per analitzar que hi ha de cert o de pell fina en aquestes queixes.

Quan l’operació Taula va arribar als mitjans, al programa de Wyoming i Mateo va començar l’enfilall d’acudits emprant els tòpics valencians. «No és un cas de corrupció, és una mascletà», deia Wyoming, i l’endemà Mateo continuava amb referències a les taronges, l’orxata i una versió de «la ruta del bakalao» que anomenava «la ruta de lo mangao». Al gag comença dient: «el ‘cas Imelsa’, l’últim cas de corrupció de la Comunitat Valenciana. ‘¿A algú li estranya?’». Encara que segurament la broma més punyent és quan assegura que «Rajoy és molt exigent, només li agraden corruptes i valencians».

Pocs dies després la policia escorcollava la seu del PP de la Comunitat de Madrid, pel que seria fàcil pensar que començarien les referències humorístiques a l’entrepà de calamars, el cocido, el caràcter xulo o la Cibeles… O com a mínim al fet que els actuals corruptes van governar ajuntament i autonomia amb generoses majories absolutes durant dues dècades i, encara avui, controlen el govern regional.

Doncs no, els acudits i gags de El Intermedio se centren exclusivament en el PP i els seus dirigents, especialment Esperanza Aguirre, qui centra la majoria de les bromes, però en cap cas hi ha cap «accent madrileny» que faci aquest cas diferent dels altres. De fet, un dels programes comença avisant que «són molts els madrilenys que estaran satisfets» amb la dimissió de la presidenta del PP autonòmic i que va guanyar les darreres eleccions municipals. En un altre s’explica que la corrupció passa «de València al PP de Madrid». I en el mateix, per ridiculitzar les habituals visites policials a la seu de Génova, es comparen amb els «Martes locos de Telepizza», una referència desarrelada territorialment i que no és relacionable amb Madrid de forma especial.

2 Comentaris

  1. el Verbo

    Els ciutadans són responsables dels partits que voten? Suposo que sí. Per això, segurament, se’ls tracta de tontos. Per altra banda, és una cadena privada, són lliures de buscar els espectadors de la forma que vulguin; si aquesta és la seva tàctica, pues endavant. A mi personalment no hi ha estereotip que em defineixi, ni teòricament a ningú. Les taronges o l’orxata no defineixen els “Valencians” ni les txapelas els “bascos”, ni els palillos xinos als “xinesos”… “Está entrando en Euskadi, póngase la txapela…”

    I per últim, enriure’s d’un col·lectiu no és nou. Fixa’t en TV3 a Catalunya; la té presa amb els castellanoparlants. Es tracta de buscar diferències on no n’hi ha. Es tracta de prioritzar una “identitat cultural regional” per damunt de la ciutadania (Espanyola) de tots. És una forma de manipular al personal que perd la seva vida mirant la televisió.

  2. Pep

    Tampoc s’han cebat amb els catalans, sols en els Pujols. Jo crec que han anat al acudit fàcil: tothom coneix ‘la ruta del bacalao’, ‘la traca’, ‘l’horxata’, etc.
    Tampoc en la manipulació de Telemadrid i TV3 per exemple.