Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

racvL’entrevista del nou degà de la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana (RACV), Federico Martínez Roda, al Levante, on va declarar que «El Diccionari de l’AVL és el de tots els valencians» ha despertat una irada reacció en el món del secessionisme lingüístic. La seva presa de posició és històrica, ja que suposa una acceptació implícita de la unitat de la llengua.

Cal recordar que el Diccionari Normatiu Valencià va ser rebutjat pels secessionistes –i també pel PP, llavors al Govern- per definir el «valencià» com la «llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català». Fins i tot existeix una plataforma específica per aconseguir la derogació de l’AVL.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Las Provincias, com a principal referent mediàtic de les tesis secessionistes, també s’ha sumat a la campanya, encara que amb un perfil molt més discret del que podria esperar-se. I molt més que Levante, qui ha estirat l’exclusiva dedicant amb esments a quatre portades durant cinc dies. En canvi, fins avui, cinc dies després de la polèmica declaració, el diari de Vocento no havia destacat la qüestió en portada. Tampoc li ha dedicat cap editorial ni ha destacat cap article d’opinió. Una distància amb el tema molt diferent de les posicions històriques del diari.

Tot i això, els articles de Las Provincias no han pogut evitar la seva retòrica esbiaixada a l’hora de presentar el conflicte. Hem recollit algunes de les expressions més curioses:

«Acadèmics de la RACV dónen 48 hores al degà per desmarcar-se de l’AVL». Aquest és el titular del primer article amb què Las Provincias va cobrir la informació, presentant el conflicte ja obert i sense que el lector tingués informació prèvia. Però la part més curiosa és que pel titular podria entendre’s que Martínez Roda està aïllat i que li queden només 48 hores per rectificar o marxar. Res més lluny de la veritat. El termini està pràcticament esgotat i no només el degà de la RACV ha confirmat les seves posicions sinó que no sembla que la revolta interna hagi anat a més.

Les Normes del Puig –editades per la RACV i no normatives- van acceptar els accents en una reforma recent. Martínez Roda defensa que va ser una aproximació a l’AVL, però un acadèmic sense identificar assegura a Las Provincias que ho van fer per «posar en evidència les nostres diferències fonètiques respecte al català, no perquè es produís un apropament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua». Que un lingüista reconegui que les seves normes no es basen en criteris científics sinó tan sols en la voluntat secessionista deu ser el més similar que hi ha a disparar-se un tret al peu.

«El degà de la RACV, Federico Martínez Roda, s’ha mantingut en sus trece, igual que ho va fer el Papa Luna des del seu bastió de Peníscola». És curiosa l’equiparació amb «l’antipapa» Benet XIII, qui va mantenir-se al marge del consens del món catòlic i va oferir una resistència numantina a la reunificació de l’Església. No seria aquesta l’opció dels últims reductes secessionistes i no la pactista i conciliadora oferta per Martínez Roda?

«Martínez Roda, catedràtic d’Història, no va desmarcar-se i menys encara va rectificar les declaracions que havia efectuat. És més, va ratificar que ‘s’ha de buscar una entesa entre la RACV i l’AVL’». «Es destaca que el degà és «catedràtic d’Història» per a recordar que no és filòleg. Per contra, totes les declaracions dels acadèmics opositors són anònimes i, per tant, no en podem saber la formació.

«El comunicat no desautoritza en absolut a Martínez Roda. És més, el degà de la RACV va refrendar el treball que realitza i la línia que marca la Secció de Llengua i Literatura Valencianes: la singularitat del valencià sobre les altres llengües que es parlen en el territori espanyol». Sembla obvi que la RACV va optar per una opció de consens que salvés la cara a les dues postures, però en tot cas resulta curiosa la forma com l’article explica una cosa i la contrària en el mateix paràgraf. És curiós també que l’article oblidi citar els posicionaments d’altres entitats secessionistes, molt més radicals contra la posició de Martínez Roda.

«La RACV rep l’aplaudiment de les entitats catalanistes després de dues dècades de crítiques». El que sí que recull el diari és –paradoxalment- el posicionament d’Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana. Per reforçar l’estereotip de «catalanista», el diari no en té prou amb el titular. Cada cop que se cita ACPV o Escola, el nom ha d’anar acompanyat de les següents definicions: «que segueix nodrint-se de fons del Govern català»; «la fi de la qual és estendre l’ús del català i la cultura d’aquesta regió en les terres valencianes», i «entitat que ha rebut premis a Catalunya per la seva defensa de la llengua catalana a la Comunitat Valenciana». Quan es parla de la RACV mai es recorda quines són les seves fonts de finançament o quins premis ha rebut.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019