Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un de cada dos habitants dels Països Catalans viu en alguna de les nou grans àrees metropolitanes que hi ha al nostre país. En concret, 7.356.895 persones viuen en les metròpolis de les ciutats de Barcelona, València, Alacant-Elx, Palma, Tarragona-Reus, Castelló, Perpinyà, Lleida i Girona-Salt. La població total dels Països Catalans a 1 de gener de 2015 era de 14.227.057 persones. Aquesta és la suma de la població de les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, dels 62 municipis de la Franja de Ponent (dins la comunitat autònoma de l’Aragó), del Departament francès dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), del Principat d’Andorra i del municipi de l’Alguer (a l’Illa de Sardenya, Itàlia). Per tant, el percentatge de població dels Països Catalans que viu en alguna àrea metropolitana és del 51,71%, una mica més de la meitat.

En contrast, aquestes nou conurbacions urbanes només ocupen una superfície de 5.767 km², és a dir, el 8,18% del territori dels Països Catalans, que té una extensió total de 70.520 km². Per tant, com passa a molts altres països, una gran quantitat de gent viu amuntegada en una petita part del territori. Si ho analitzem per nombre de municipis, els que formen part d’alguna àrea metropolitana són 212 dels 1.825 en què està estructurat el país, això vol dir que un de cada 10 municipis es troba dins d’una àrea metropolitana.

Quantes d’aquestes àrees metropolitanes estan reconegudes oficialment i tenen organismes polítics que les representen? Només dues: la de Barcelona i la de Perpinyà. De la resta, només una es troba en procés de constituir un organisme de gestió (Girona-Salt), mentre que el procés per estructurar políticament la realitat metropolitana de les altres sis és molt incipient. En la majoria dels casos sí que existeix un organisme que gestiona el transport públic o alguns serveis menors, però no s’ha fet el salt cap a institucions més representatives del territori.

Vegem a continuació tres rànquings, per habitants, per superfície ocupada i per nombre de municipis, d’aquestes nou àrees metropolitanes.

Principals característiques de cada àrea metropolitana

L’àrea metropolitana de Barcelona, la més gran en volum de població, està reconeguda oficialment per una llei catalana del 2010. La seva antecessora és la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), creada el 1968, en ple franquisme, i abolida per la Generalitat de CiU el 1987. En l’interregne entre una i l’altra, va funcionar una Mancomunitat de Municipis i dues entitats temàtiques (Transport i Medi Ambient), amb àmbits geogràfics desiguals.

L’AMB té competències sobretot en planificació urbanística, infraestructures, promoció econòmica, transport i medi ambient. Està presidida actualment per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i el seu màxim òrgan de govern és el Consell Metropolità, format per 90 representants dels 36 municipis que en formen part. Les dues ciutats més grans, a banda de Barcelona (1.604.55 habitants), són l’Hospitalet de Llobregat (252.171) i Badalona (215.654). El municipi menys poblat de l’àrea barcelonina és la Palma de Cervelló (Baix Llobregat), amb 2.966 habitants.

L’àrea metropolitana de València és la segona en habitants del país, però en canvi no està reconeguda institucionalment. Sí que existeix l’Agència Valenciana de Mobilitat, consorci amb competències en transport públic (no només a l’àrea de València, sinó també a les de Castelló i Alacant-Elx) i que abasta un nombre encara superior de municipis. Dels 43 que pertanyen a la primera corona metropolitana de València, els més poblats són València (786.189 habitants), Torrent (80.107) i Paterna (67.340). El municipi més petit, Llocnou de la Corona (Horta Sud), només té 144 habitants.

L’àrea d’Alacant-Elx és la més extensa del país, ja que dobla en superfície a la de Barcelona. Amb només 12 municipis, ocupa més de 1.100 km². És també una de les dues àrees bicèfales, amb dos grans pols urbans (l’altra és Tarragona-Reus). No té cap reconeixement institucional, de fet la rivalitat històrica entre Alacant (328.648 habitants) i Elx (227.312 habitants), dues ciutats de volums força similars a uns 20 kilòmetres una de l’altra, ho dificulta prou. Urbanísticament, existeix el ‘Pla d’acció territorial de l’entorn metropolità d’Alacant i Elx’, més conegut per les sigles PATEMAE. El tercer municipi en volum de població és Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), amb 56.302 habitants. El més petit, Aigües (també a l’Alacantí), amb 937.

L’àrea metropolitana de Palma, a l’illa de Mallorca, engloba només quatre municipis, però amb una superfície superior a les àrees de Barcelona i València. Són Palma, Marratxí, Llucmajor i Calvià, que sumats tenen una població de més de mig milió d’habitants. La segona ciutat en nombre d’habitants és Calvià (50.328). Una segona corona metropolitana abastaria set municipis més, tots ells de menor volum (entre 900 i 5.000 habitants) i alguns situats en un àmbit rural, en plena serra de Tramuntana. Des de les darreres eleccions municipals de 2015, els nous batlles dels quatre municipis esmentats han iniciat converses per posar les bases d’una futura institució metropolitana comuna.

L’àrea de Tarragona-Reus aplega 39 municipis de les comarques del Tarragonès, l’Alt i el Baix Camp. També és, com ja hem dit en el cas d’Alacant i Elx, un sistema de dos capitals relativament pròximes i de volums de població similars (Tarragona, 131.255 habitants; Reus, 103.194 habitants), separades per només uns 13 kilòmetres, les quals tenen al seu voltant diferents municipis que en depenen econòmicament o comercialment. No ha tingut mai cap reconeixement institucional per culpa de la gran rivalitat entre les dues ciutats, fins i tot quan han estat governades per la mateixa força política. L’únic organisme existent és l’Autoritat del Transport Metropolità Camp de Tarragona, però abraça una àrea molt més gran, fins a 132 municipis de tota la província. El tercer municipi en nombre d’habitants d’aquesta àrea és Cambrils (Baix Camp), amb 32.915 habitants, seguit de Salou (26.459) i Vila-seca (22.332), ambdós al Tarragonès i antigament formant part d’un sol municipi (fins al 1989, any en què Salou es va segregar de Vila-seca).

L’àrea de Castelló, també coneguda com a àrea metropolitana de la Plana, inclou sis municipis al voltant de la capital provincial, 4 a la comarca de la Plana Alta i 2 més a la de la Plana Baixa, amb una extensió de 340 km², la qual cosa la fa la segona més petita, només per davant de la de Girona-Salt. L’any 2007 es va fer un intent de constituir una mancomunitat de municipis, però no arribar a materialitzar-se. El municipi més gran després de Castelló (171.669 habitants) és Vila-real (50.580 habitants). El Tram de Castelló és un sistema de troleibusos que actualment només té una línia que no surt del municipi de la capital (uneix la Universitat Jaume I amb el Grau), però hi ha 2 línies més en projecte, una cap a Benicàssim, al nord, i una altra cap a Almassora, Vila-real i Borriana, al sud.

L’àrea metropolitana de Perpinyà és una entitat política reconeguda per la legislació francesa, amb el nom oficial de ‘Communauté d’agglomération Perpignan-Mediterranée’. Agrupa actualment 36 municipis i una població global de 266.611 habitants, prop del 40% d’ells a Perpinyà (123.089). Té competències en promoció econòmica, transport, medi ambient (gestió de l’aigua potable, residus…) i habitatge social. L’òrgan de govern és un Consell Comunitari de 88 membres i el president és el mateix alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, des del 14 d’abril de 2014. Els municipis més poblats, després de la capital, són Canet de Rosselló (12.681 habitants) i Sant Esteve del Monestir (12.044), com es pot veure relativament petits en relació a Perpinyà. L’àrea perpinyanesa neix l’any 2000 amb 6 municipis, s’amplia a 28 el 2005 i, finalment, el 2011 es fusiona amb la Mancomunitat de municipis Ribesaltes-Aglí, tot donant lloc a l’organisme actual.

L’àrea de Lleida comprèn 31 municipis, tots ells de la comarca del Segrià. És segurament, de les nous metròpolis estudiades aquí, la que té el segon municipi més petit en comparació amb la capital. Alcarràs no arriba als 10.000 habitants (9.372), és a dir, és 15 vegades menys poblat que Lleida (138.542 habitants). A més, dels 31 municipis, n’hi ha 10 que no arriben als 1.000 habitants. Estaríem parlant, doncs, d’una zona rural força poblada que envolta la capital, més que no pas d’una conurbació urbana. Potser per això mai no han fructificat els intents de donar estructura legal a l’àrea metropolitana de Ponent (coincidiria força amb l’àmbit que ja gestiona el Consell Comarcal del Segrià, amb 38 municipis). D’altra banda, l’ATM Lleida inclou 149 municipis, abastant bona part de la província.

En canvi, l’àrea de Girona-Salt ja està en procés d’esdevenir una estructura institucional, sota el nom d’Àrea metropolitana estratègica del Gironès. Els alcaldes dels cinc municipis participants, Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix i Fornells de la Selva, en van subscriure l’acord de creació el desembre de 2014. Només Salt té una certa dimensió, amb 29.342 habitants, davant dels 97.586 de Girona, per això l’àrea també es pot considerar bicèfala, si bé no amb l’equilibri demogràfic d’Elx i Alacant o Tarragona i Reus. L’ATM Girona aplega fins a 47 municipis de la província.

QUADRE RESUM FINAL

quadreareesppcc