És, com a mínim, paradoxal que un esdeveniment lligat a les últimes tecnologies, estretament relacionades amb l’economia del BigData, ofereixi uns comptes de resultats tan poc creïbles, caòtics, contradictoris i descontextualitzats. Perquè a pesar de l’allau d’articles explicant les bondats econòmiques del MWC 2016 per a Barcelona, avui dia encara és impossible saber de forma exacta i creïble quines són les seves xifres exactes i coherents. O almenys és impossible fer-ho llegint la premsa.

La dada estrella del Mobile World Congress és sempre la pluja de milions que deixa sobre Barcelona. Enguany la xifra repetida per tots els mitjans és de 460 milions, però com és habitual, ningú ha fet l’esforç de comptar-ho i s’accepta com a vàlid el càlcul que fa l’organització de l’esdeveniment sense demanar-li que aporti un mínim desglossament dels seus càlculs. El 2012, Mèdia.cat ja va calcular com era de difícil que realment els beneficis per a la ciutat fossin els que assegurava el MWC. Llavors es parlava de 300 milions repartits entre 70.000 visitants i 2.400 expositors. Enguany aquesta xifra ha crescut fins a un 53%, mentre que els visitants només ho han fet en un 35%. Això implicaria que la despesa per visitant s’ha incrementat un 13%, en uns anys en què la inflació ha estat extremadament baixa. I això sense comptar que el nombre d’estands ha baixat, pel que la part de la despesa atribuïble a aquest sector no hi hauria disminuït, en el millor dels casos.

L’altra dada que més s’ha destacat és els llocs de treball que genera l’MWC. Tampoc aquí hi ha massa concrecions i costa de saber exactament quines feines són, de quin tipus i amb quines condicions. El consens bàsic és que se signaran 13.000 contractes laborals durant aquestes dates –La Sexta ho amplia fins als 130.000, no se sap si fruit d’un càlcul propi o d’una errada, que en tot cas no ha estat modificada.

Aquestes 13.000 feines són directes o indirectes? Es limiten només a la Fira o inclouen serveis que puguin contractar les empreses o visitants pel seu compte? Quant de temps duren? Hi ha poques dades i sovint contradictòries. El País especifica que «4.000 d’aquests [treballaran] en el mateix recinte firal i la resta en locals d’oci i restauració», donant a entendre que aquests es troben per tota la ciutat, pel que les 13.000 feines inclourien tant les directes com les indirectes. La Directa, en canvi parla de «7.000 persones, subcontractades per les tasques de neteja, seguretat, xofers i control d’accessos, que treballaran fins a 16 hores al dia. La resta d’empleats, prop de 4.000, seran principalment cambrers», però aquest cop sembla parlar de cambrers dels restaurants de dins la Fira, pel que se sumarien 11.000 feines comptant només les directes.

El Periódico per la seva banda no fa cap tipus de catalogació similar, però en canvi sembla tenir molta més informació: «No es busquen tan sols hostesses, sinó que els perfils contractats són de tota mena: personal de logística (el muntatge del saló dura 12 dies i el desmuntatge, una setmana), netejadors, arquitectes, informàtics, muntadors, cuiners (35.000 entrepans de mitjana servits cada dia), xòfers, pèrits de prevenció de riscos laborals, tècnics audiovisuals…». Un llistat que sembla apuntar a 13.000 persones treballant en el mateix Congrés. Sempre «segons fonts de la cita» que no s’especifiquen, s’explica que els contractes de «mitjana duren entre dues i quatre setmanes» i que els sous «en alguns casos, pels requeriments específics d’idiomes i especialització, poden augmentar fins a un 40% respecte a la mitjana del mercat». Altre cop no hi ha xifres absolutes, que puguin ser comparades o contrastades, sinó generalitzacions tipus «entre», «poden» o «de tota mena».

La precarietat i baixa qualificació del gruix d’ocupació generada pel MWC ja van ser objecte de debat durant l’anterior edició. Amb el canvi de govern municipal, segons explica Crític, el nou equip va demanar informació «de forma desagregada i precisa les dades per gènere i sector per saber quin és el retorn social del MWC» però l’organització de l’esdeveniment va respondre que «el model economètric que fan servir per calcular el nombre de contractats no permet obtenir les dades desagregades per gènere i sector». Així que, a l’hora de la veritat ningú sap –o qui ho sap no ho vol fer públic- quins tipus de feines genera el MWC, més enllà de les generalitzacions que les «fonts de la cita» filtren a El Periódico.

En canvi, una dada exacta que sí que ofereix El Periódico són els 148,1 milions que la Fira de Barcelona va ingressar el 2015 amb el MWC. Una xifra generada per aquests els potencials 13.000 empleats, el que suposaria una productivitat d’11.392,3 euros per treballador en només quatre dies de congrés. Un èxit més que ressenyable.

Tampoc és públic el cost dels estands al MWC 2016. Encara que divergiran molt segons l’espai i la infraestructura que cada empresa s’hi vulgui gastar, en declaracions a El Periódico, Lleida.net assegura que gasta 150.000 euros entre màrqueting i estand. Una xifra que multiplicada per les 2.100 empreses presents –i Lleida.net no és una de les multinacionals més potents- implica 315 milions només amb aquests capítols. Una xifra que faria empetitir les macrodades globals ofertes i que podria fer pensar que els 460 milions promesos són poca cosa.

Un any més sembla que ningú es preocuparà per oferir una quantitat desglossada i seriosa dels beneficis del MWC i, molt pocs, es preocuparan en demanar-la. Tampoc es compararan aquests beneficis amb els costos –subvencions directes a l’esdeveniment, beneficis fiscals, sobrecost de l’increment de serveis, etc.- que permetrien tenir un debat seriós i raonat sobre els avantatges i inconvenients de la fira més enllà dels arguments entusiastes de defensors i detractors.